Metàfora d'un país arrasat per la crisi

La manca de recursos estimula la creativitat, es diu, i el despertar del cinema grec sembla certificar-ho els darrers anys. Durant dècades ha estat poc representat als grans fòrums cinematogràfics, fora dels grans Theo Angelopoulos i Costa-Gavras, però cineastes com Yorgos Lanthimos (premiat a Canes i nominat a l'Oscar per Canino) o Athina Rachel Tsangari (distingida a la Mostra de Venècia per Attenberg) estan capgirant la situació. Tot i ser més jove que aquests cineastes, Ektoras Lygizos (Atenes, 1976) té una interessant trajectòria al teatre, on ha dirigit obres de Beckett, Ibsen o Txèkhov. Al 2004 va presentar a Venècia el seu primer curtmetratge, Pure Youth, i al 2012, la seva òpera prima, Boy eating the bird's food, va anar a diversos festivals (inclòs el de Toronto) i va ser distingida a Sevilla i Atenes. En aquest film, Lygizos sembla haver filtrat la seva familiaritat amb Beckett i, de manera més evident, la novel·la La fam, el clàssic de l'autor noruec guanyador del Nobel Hamsum.

Però el cineasta toca de peus a terra i no permet que la metafísica ofegui les referències a la situació política, econòmica i social de la Grècia actual, profundament afectada per la crisi. Relata la història d'un jove contratenor d'Atenes obligat a robar el menjar del seu canari per sobreviure. Sembla haver tallat tot vincle amb la seva família i amistats. Sense diners i malgrat l'ombra amenaçadora del desnonament, Yorgos no demana ajut. Amb la càmera a l'espatlla seguint el protagonista, sense emetre cap judici, Lygizos mostra la desesperació urbana de Yorgos, la seva lluita per sobreviure. Yiannis Papadopoulos va guanyar el premi al millor actor al Festival de Sevilla per aquest paper.