Un estímul a la versió

Josep Maria Mes­tres va apro­fi­tar la versió de Patrick Mar­ber per aixe­car La Senyo­reta Júlia (2012). Julio Man­ri­que va aga­far la versió de David Mamet per pre­sen­tar L'hort dels cire­rers (2010) i David Sel­vas, la mirada de Mar­tin Crimp per pre­sen­tar La gavina (2010). No és gens habi­tual que es compti amb els joves dra­ma­turgs cata­lans per fer adap­ta­ci­ons de clàssics, tot i que Pau Miró ha tre­ba­llat (i pre­senta un Terra baixa con­ver­tit en monòleg per a Lluís Homar) o va fer un desen­fa­dat Happy hour a par­tir de L'oncle Vània, el 2004. També Marc Rosich va fer per a David Sel­vas la versió d'Hedda Gabler, estre­nada el 2012 o la versió de Woy­zeck de Jordi Casa­no­vas el 2008.

Els dra­ma­turgs es volen con­ver­tir en actors útils, més enllà de la cre­ació dels seus pro­pis tex­tos. Dins de Tem­po­rada Alta es ges­tarà l'embrió de deu peces de clàssics, duts al món con­tem­po­rani de casa, una manera de fer enten­dre la pos­si­bi­li­tat de comp­tar amb els autors com a dra­ma­turgs.Per Jordi Casa­no­vas, impul­sor d'aques­tes jor­na­des, les ver­si­ons dels clàssics són molt interes­sants perquè inclo­uen grans històries uni­ver­sals, que es poden fer pròximes a l'espec­ta­dor.

La set­mana de la dra­matúrgia, del 7 al 9 de novem­bre, inclou lec­tu­res de frag­ments dels tex­tos per poder con­fron­tar-ho amb el públic i ses­si­ons, adreçades a pro­fes­si­o­nals, que faci­li­tin incre­men­tar la inter­na­ci­o­na­lit­zació dels tex­tos (molt valo­rats però poc repre­sen­tats, encara) i per con­fes­sar estratègies cre­a­ti­ves. A diferència del zel dels dra­ma­turgs clàssics, Casa­no­vas lidera una manera d'enten­dre el tea­tre molt més còmplice, i per això es van fer conèixer com a gene­ració Face­book, perquè es con­sul­ta­ven els tex­tos, sense ego­isme.

Aquest any arrenca el IV Tor­neig de Dra­matúrgia Cata­lana. Llui­ta­ran Car­les Mallol, Alex Mañas, Toni Gomila, Iván Mora­les, Dani­ela Fei­xas, Rodolf Sirera, Manuel Dueso i Roger Peña. El gua­nya­dor tindrà un sopar a Can Roca. El públic, que assis­teix a les ses­si­ons i deci­deix qui passa a la següent eli­mi­natòra, haurà de pagar 2 euros, però té dret a una cer­vesa. Els autors han escrit, per ini­ci­a­tiva pròpia, un text de dos per­so­nat­ges d'uns 45 minuts de durada. No saben quins actors el lle­gi­ran. Segons les bases, els per­so­nat­ges es tro­ben durant l'obra en el moment més impor­tant de la seva vida.