Primavera d'hivern

Si ll'altre dia dedicàvem el nos­tre comen­tari a la paraula “tar­dor”, hui volíem con­ti­nuar trac­tant les altres deno­mi­na­ci­ons amb que es designa esta estació de l'any. Un dels noms que amb més insistència han vol­gut recu­pe­rar gramàtics i escrip­tors valen­ci­ans es “pri­ma­vera d'hivern”. Isa­bel - Clara Simó l'uti­litza en el seu lli­bre “Julia”, tan lle­git entre els estu­di­ants valen­ci­ans: “La sogra estava groga, com una fulla d'arbre a la pri­ma­vera d'hivern”; Fran­cesc Mompó també el fa ser­vir en “Fron­te­res de vidre”: “havent rebut algu­nes neva­des de pri­ma­vera dhi­vern”. Són només dos botons de mos­tra. Els mallor­quins també usen esta expressió, però a més en tenen una altra de paral·lela: “pri­ma­vera des fred”. (Ja saben vostés que els mallor­quins, igual que els tar­be­nencs, uti­lit­zen l'ano­me­nat arti­cle salat, es a dir, “es” i “sa” en compte de “el” i “la”, res­pec­ti­va­ment.) La pri­ma­vera es per­ce­buda en les dos expres­si­ons com una estació de tran­sició: a la calor esti­uenca o al fred hiver­nal. I encara hi ha més noms. Alguns molt curi­o­sos i poètics. Com “rere­vera”, per exem­ple, que s'ha for­mat per ana­lo­gia amb pri­ma­vera, però can­vi­ant el pre­fix “prima” per “rere”. I també la paraula “autumne”, for­mada direc­ta­ment a par­tir del llatí “AUT.​MNU”, i que con­necta amb les deno­mi­na­ci­ons d'altres llengües del nos­tre entorn cul­tu­ral: “automne”, en fran­ces; “autumn”, en angles (el britànic, perquè en angles ame­rica es diu “fall”, que sig­ni­fica “cai­guda”); “autunno”, en italià... I encara hi ha algun altre nom. Però eixe, si les cir­cumstàncies no ho impe­di­xen, el comen­ta­rem un altre dia. Ja com­pren­dran perquè. Demà més.