Migrar?

ASanta Cris­tina d'Aro des­co­breixo ben viu un ús del verb migrar que trobo extem­po­rani. En l'època dels grans movi­ments migra­to­ris i les migra­ci­ons informàtiques, quan els nens cris­ti­nencs migren és que estan enge­lo­sits. Lla­vors els apli­quen una teràpia ben natu­ral, anar a tirar pedres al mar, a veure si s'esbar­gei­xen i dei­xen de migrar. Els dic­ci­o­na­ris també defi­nei­xen migrar com con­su­mir-se d'impaciència o d'enyo­ra­ment, però l'ús pre­do­mi­nant és el d'anar d'un lloc a un altre. En canvi al Baix Empordà la mai­nada migra que migraràs cada cop que les coses es tor­cen una mica. Jo l'enveja la sento per les múlti­ples mane­res d'ano­me­nar la maqui­neta de treure punta al lla­pis. Jo que només en deia la maqui, he des­co­bert sorprès que aquell fòtil amb gani­veta té altres noms: ras­ca­dor (Artés), tren­ca­pun­xes (Súria), escurça (l'Escala), trem­pa­dor (Soli­ve­lla) o trem­pa­lla­pis (Roda de Ter). Gai­rebé tants noms com colors tenia la meva capsa de lla­pis Alpine! Vaig fer una crida des d'aquest arti­cle per mirar d'ampliar-ne la col·lecció i n'he rebut un gra­pat, molts de repe­tits. De nous, però, només dos. En Joan Catot diu que a Monis­trol de Cal­ders en diuen refila (lògic, perquè refi­lar vol dir, entre altres coses, “fer aca­bar en punta”) i en Joa­quim Car­bo­nell diu que a Sant Just Des­vern sem­pre n'han dit refi­na­dor (també prou lògic, perquè refi­nar vol dir “fer més fina una cosa”). Aneu, doncs, refi­nant i refi­lant el lla­pis que el 9 de novem­bre es veu que no es podrà votar amb bolígraf i amb lla­pis encara gràcies. Això sí que ens fa migrar, però més val que dei­xem estar les pedres, que encara ens les fotríem a la nos­tra teu­lada.