Llibres

novel·la

Xavier Cortadellas

Els herois batuts

Fa uns anys vaig entre­vis­tar Joan-Daniel Bez­so­noff per a la revista Presència. Aca­bava de publi­car Una edu­cació fran­cesa, però vam con­ve­nir a apro­fi­tar-ho per par­lar de molts dels seus lli­bres. Encara no coneixíem Un país de but­xaca (2010), La melan­co­lia dels ofi­ci­als (2011) ni, natu­ral­ment, Matar De Gau­lle (2014), una novel·la on Bez­so­noff no només “torna a les seves pas­si­ons més fecun­des; la història con­tem­porània, la casta mili­tar i llengües vari­a­des”, tal com diu a la con­tra­por­tada, sinó a on tro­bem uns quants per­so­nat­ges prims –“mers figu­rants” com va dir ell– jun­ta­ment “amb altres que comp­ten”, i on es fa més pre­sent que mai l'Algèria fran­cesa que ja va començar a novel·lar a La pre­so­nera d'Alger (2002) i, sobre­tot, a La melan­co­lia dels ofi­ci­als (2011).

Com que li conei­xem l'estil, és obvi que a Matar De Gau­lle Bez­so­noff és més Bez­so­noff que mai: defuig la des­cripció, els paràgrafs llargs i la sin­taxi sub­or­di­nada, el prin­ci­pal pai­satge és el de les llengües, mol­tes esvaïdes com el món de què ens parla, els seus per­so­nat­ges sobre­tot actuen, el nar­ra­dor s'amara amb una iro­nia que va de bra­cet amb una melan­co­lia immensa, tan ama­gada com un ós immens de peluix enfon­sat a les aigües poc somes d'un ordre i d'un món per­dut.

Apa­rent­ment, a Matar De Gau­lle aquest món per­dut és el de l'Algèria fran­cesa. Es va un xic al fons, però, i de seguida es veu que és sobre­tot el de la França ide­a­lit­zada dels anys cin­quanta, perquè Bez­so­noff ha estat durant molts anys un gamin francès. I també, el món quasi per­dut del nord de Cata­lu­nya, que sura encara entre les erres fran­ce­ses de la Cata­lu­nya del Nord i que Alain Vidal, fill del coman­dant Robert Vidal, natu­ral de Banyuls de la Marenda, redes­co­breix en un Liceu de Per­pinyà.

Mai ha vol­gut ser ver­sem­blant

Com a per­so­natge, Alain és tan inver­sem­blant com ara fa trenta anys ens ho hau­ria sem­blat que hi hagués un escrip­tor català que es digués Joan-Daniel Bez­so­noff. No des­co­breixo cap gran secret si hi afe­geixo que Bez­so­noff no ha vol­gut tam­poc ser mai ver­sem­blant. Pot­ser perquè, també en el fons, cos­ta­ria de tro­bar gaire res més inver­sem­blant que la seva bio­gra­fia. Criat a mitja dot­zena de caser­nes de l'exèrcit francès, en més d'un punt fa l'efecte que Bez­so­noff no va tenir una infan­tesa cla­vada a la d'Alain Vidal per raons pura­ment cro­nològiques.

A Matar De Gau­lle això hi és ben pre­sent, encara que natu­ral­ment el nar­ra­dor no ho digui. El seu relat avança al mateix ritme que una cançó lenta i trista com Syra­cuse, nostàlgica i cor­pre­ne­dora, que sem­bla que ens arribi després de tot, quan ja no hi ha res a fer, una cançó tan des­pu­llada d'il·lusi­ons com els prin­ci­pals per­so­nat­ges d'aquesta novel·la, quan can­tar és quasi una forma d'èpica i quan l'èpica, perquè hi és, no ens du a enlloc més que a apun­ta­lar amb una mica de dig­ni­tat la nos­tra der­rota.

Com a escrip­tor, Bez­so­noff és prou llest per saber que, si exposés o argu­mentés, el lec­tor segu­ra­ment reac­ci­o­na­ria a la con­tra: l'Algèria fran­cesa li queda molt lluny, coneix molt poc el món d'honor i de parau­les traïdes de què ens parla, si ho rumiés, cons­ta­ria que com­par­teix també poc molts dels valors que argu­menta. Però una novel·la és un món que es cons­tru­eix a base de parau­les, que va més enllà del que pot dir una sig­na­tura o un car­net d'iden­ti­tat.

Hi ha un moment que Lucien Del­mas, natu­ral de Tolu­ges, l'estu­di­ant que Alain Vidal coneix al Liceu de Per­pinyà, prova de por­tar cap al cata­la­nisme Alain tot paro­di­ant Joyce sense dir-ho: “D'una mare que aban­dona els seus fills, jo en dic una truja...” Lucien ha rega­lat a Alain la Gram­maire Cata­lane de Pom­peu Fabra, Canigó i Soli­tud, ha acon­se­guit que Alain s'adherís a la seva causa par­lant-li del mar­tiri de Ramon Llull a Bugia: “Tot encai­xava: l'Algèria cris­ti­ana i Cata­lu­nya.” Però no és veri­tat. A les novel·les de Bez­so­noff no encaixa res. Les parau­les de llengües quasi per­du­des, l'acció i uns quants ide­als tan per­duts com un món per­dut són el ciment que les cohe­si­ona.

L'apunt
Nascut a Perpinyà el 1963, Joan-Daniel Bezsonoff, a més de ser professor de català i articulista a diferents mitjans, ha publicat catorze novel·les, que li han valgut vuit premis: Òmnium Catalunya Nord, Just Manuel Casero, Méditerranée Roussillon, Salambó, Joan Crexells, Maria Àngels Anglada, Lletra d'Or i Setè Cel.
Matar De Gaulle
Joan-Daniel Bezsonoff
Editorial: Empúries Barcelona, 2014 Pàgines: 173 Preu: 17,50 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia