eSTRENA
bERNAT sALVÀ
Els estadis bàsics de la civilització
Tot i que les pel·lícules d'episodis acostumen a tenir problemes per trobar el seu públic, Relatos salvajes ens arriba de l'Argentina amb registres espectaculars. L'actor Leonardo Sbaraglia, un dels protagonistes, posava paraules al fenomen en una entrevista a El Punt Avui al passat Festival de Sant Sebastià, on va guanyar el premi del Públic: “A pesar de ser relats diferents, el director els va concebre com una unitat, està cosida internament. Per això funciona així de bé, a l'Argentina ja l'han vist dos milions i mig d'espectadors, serà un rècord, una de les pel·lícules més vistes de la història. I a tots els països on s'estrena està sent un huracà.”
Coproduïda pels germans Almodóvar, Relatos salvajes ha estat dirigida per Damián Szifron (El fondo del mar, Tiempo de valientes) i està protagonitzada per coneguts actors argentins (a més de Sbaraglia hi surten Ricardo Darín i Darío Grandinetti). La pel·lícula va obtenir ressò internacional al Festival de Canes i després ha estat a Sant Sebastià, on Sbaraglia a més presentava Aire libre a competició. “Com a espectador, el cinema pertorbador i incòmode com Aire libre és el que més m'interessa. M'agraden les pel·lícules de directors com Lars von Trier, Michael Haneke, Paul Thomas Anderson... que et qüestionen com a identitat civilitzada i social, com a membre d'un sistema en el qual vivim que és bastant desagradable.” Però els projectes com Relatos salvajes també li interessen: “És l'oposat, una pel·lícula d'espectacularitat cinematogràfica, amb una narrativa entretinguda, irònica... Està bé poder participar en pel·lícules tan variades.”
Comunicació transparent
Damián Szifron és, segons l'actor de Salvador, “un director molt precís i que té molt en compte la transparència en la comunicació amb el públic”. “Et dirigeix com si l'espectador estigués allà mateix, et dóna instruccions dient-te què vol que li passi a l'espectador... I alhora és un director molt cranial, no et deixa canviar ni una paraula del guió, tot està estudiat, i per això funciona tan bé.”
Defineix Relatos salvajes com “un retrat ferotge d'aquest estadi tan bàsic en què estem”. “La civilització és molt més humana que fa 500 anys, però com deia un sociòleg, els éssers humans no neixen humans, s'hi han d'anar fent. El que explica el nostre relat és com una humiliació o un orgull ferit es pot transformar en una inhumanitat bestial entre dos homes que s'arrenquen la carn i les dents. En general, la pel·lícula parla de tots els personatges que acaben reaccionant de la manera pitjor possible, són monstruosos.”
L'actor reconeix la influència de la mare, també actriu, per descobrir la vocació d'actor: “A mi em va servir per trobar el meu lloc en el món. A l'escola de secundària em feia vergonya fins i tot aixecar la mà, i paral·lelament, a les classes de teatre, podia nedar, em podia desplegar molt més còmodament.”