Quan el mal es converteix en un aliat

“Aquesta novel·la parla sobretot del mal, de la maldat com una conducta humana imprevisible que no sempre sorgeix de les persones que, a priori, podríem considerar dolentes”, diu el periodista i escriptor Xevi Sala (la Bisbal d'Empordà, 1965), director adjunt d'El Punt Avui, sobre la seva tercera novel·la, Esborraràs les teves petjades (Proa), per la qual va rebre el premi Roc Boronat 2014, convocat per l'ONCE Catalunya. La novel·la, publicada aquesta setmana, parla també, segons el seu autor, “dels paradisos perduts, començant per la infància, que és el paradís perdut per excel·lència, i dels falsos horitzons que engendra l'ús de la violència”.

El que Sala vol deixar molt clar, per començar, és que aquesta no és una novel·la sobre ETA: de fet, l'organització armada basca està molt present en bona part de la trama, però la sigla ETA no hi apareix per enlloc. El protagonista és un dels seus membres, un terrorista que ha sortit de la presó després de vint-i-cinc anys, però abans del que tenia previst, per la derogació de la doctrina Parot. L'home, que es presenta com un madrileny fill de francesos anomenat Patrice –un nom fals, com totes les identitats que s'ha anat construint al llarg de la seva vida clandestina–, arriba a un poble aparentment idíl·lic del Ripollès, Tordina, on apareix com “un foraster, una imatge molt pròpia del western”, com remarca Sala. Aquest home, que afirma ser pintor de paisatges sota la influència de l'Escola d'Olot, “ha representat en el passat la violència explícita, el terror”. “Els terroristes són els assassins en sèrie perfectes, perquè tenen la capacitat de matar i es pensen que també tenen una coartada moral per fer-ho.”

Però a poc a poc el lector anirà comprovant que el terrorista –que aviat descobrirà que no ha perdut l'ofici de matar– no té l'exclusiva del mal, ni tan sols en aquest petit poble muntanyenc on arribem a conèixer només un grapat de personatges, força singulars: dues mestres que comparteixen alguna cosa més que l'aula i intenten superar els prejudicis socials i la mort violenta, en estranyes circumstàncies, del pare de la filla d'una d'elles; un cacic nòrdic tan violent com enigmàtic, envoltat de subalterns no menys inquietants; un vigilant que no es vol limitar a posar multes i té vocació d'investigador, i per sobre de tots, en Celso, una presència inspirada en els pastors de cavalls del Pirineu, tots plegats integrats en un relat en què la natura és gairebé un protagonista més de la història i té un pes determinant en la seva conclusió. “La gran paradoxa és que alguns d'aquests personatges estan convivint amb el mal sense saber-ho, però al final descobreixen que el necessiten per sobreviure. Llavors arriba la conclusió més pertorbadora: que el mal es pot convertir en el teu millor aliat”, apunta l'autor, però també hi afegeix una altra conclusió: “El mal absolut no existeix. Fins i tot el pitjor botxí arriba a un moment de la seva vida que té la necessitat de sentir-se una bona persona. Els malvats també tenen moments de feblesa, com tothom.” És el que li passarà a Patrice, personatge d'una gran complexitat psicològica, que “arrossega una gran culpa, però també ha perdut moltes coses al llarg de la vida, primer la joventut i després la convicció, i ara s'enfronta a la pèrdua de la seva identitat personal”. “Sembla que ara estigui a un pas de la reinserció, però mai no hi arriba perquè té massa dimonis ballant al seu cap.”

En aquesta història, Xevi Sala fa palesa l'existència de dos tipus de violència: “Hi ha la violència més explícita, l'exercida amb les armes, però també existeix la violència de les mirades, els retrets, els greuges pendents que acaben esclatant de manera abrupta, sobretot en comunitats tan tancades. En la nostra vida quotidiana assumim aquesta violència soterrada de manera resignada.”

No tot és violència a Esborraràs les teves petjades: “Hi ha sexe i també amor, perquè totes les històries, en definitiva, són històries d'amor. Narrar el sexe és sempre un desafiament per a un escriptor, i per aquest repte hi han passat autors de tota mena, des de Manuel Vázquez Montalbán a Baltasar Porcel, per posar només dos exemples que admiro. El sexe forma part de la conducta humana, com la maldat i la bondat, i també defenso que totes les formes d'amor són vàlides. Quan escrius sobre sexe només es tracta de no caure ni en l'excés ni en el ridícul.”

A Tordina, Patrice rebrà la visita d'un altre personatge, Rodero. Tots dos es coneixen des de petits i han compartit també l'activisme a ETA, que en aquell moment està negociant un alto el foc amb el govern espanyol: una rendició que els dos terroristes, aïllats de la cúpula de l'organització, no volen acceptar i que intenten literalment dinamitar pel seu compte amb un gran atemptat. “També és probablement la primera novel·la que parla de la recent abdicació del rei Joan Carles I, el qual té un protagonisme col·lateral a la història. Totes aquestes referències a l'actualitat no necessàriament havien de formar part de la trama d'Esborraràs les teves petjades i, de fet, hi apareixen molt dosificades. Jo, com a lector, valoro molt que a la ficció es tractin temes del nostre temps.”