Paco de Lucía, de ben a prop

Curro Sánchez és fill de Paco de Lucía, i si li preguntes si tots són avantatges a l'hora de fer un documental sobre el pare, té un no preparat que pronuncia de seguida: “No! Tens molta pressió. I depèn de la relació que tingui el director amb el pare. En el meu cas, la complicitat va costar temps, fins que realment es va il·lusionar; llavors vam aprofitar per fer les darreres entrevistes.” Que sigui el fill, però, sí que és un avantatge per entrevistar-lo a ell: permet fer preguntes que no necessàriament són rellevants en el film. Com per exemple, per què Paco de Lucía va acabar vivint a Mallorca, on la gent que el va conèixer en parlava meravelles –fins i tot, o sobretot, la més senzilla–. “A Mallorca hi va trobar allò que buscava, un entorn amb petites coses que apreciava: el paisatge, la gastronomia, pau, gent discreta i interessant, amb un sentit de l'humor irònic... Parlava molt bé dels amics d'allà”, explica el cineasta, en una entrevista a El Punt Avui.

Ser fill de Paco de Lucía va fer especialment dur –i va situar la pel·lícula en segon terme– quan el més universal dels guitarristes flamencs va morir inesperadament el 25 de febrer, amb 66 anys. Feia pocs dies que Curro Sánchez havia acabat el rodatge, però quan va reprendre el projecte, el va haver de replantejar: “La intenció era acompanyar-lo ja en la tardor de la seva vida, amb un munt de projectes, però s'ha convertit en la història de la seva vida i el seu final com a artista.” El resultat no ha estat gens melancòlic o pessimista: “En morir, tothom esperava un documental trist, ombrívol, de comiat, però jo no volia per res reflectir això. Paco es bevia la vida, tenia un costat vital i alegre, que és el que volia ensenyar. Era una persona reservada i misteriosa, i la gent s'ha interessat pel documental perquè vol conèixer-lo de prop.”

La pel·lícula es basa en diverses entrevistes fetes entre el 2010 i el 2014, concerts de les seves darreres gires, imatges d'arxiu i entrevistes a alguns dels coneguts artistes que el van conèixer i van actuar amb ell: Carlos Santana, Chick Corea, Rubén Blades, Estrella Morente, John McLaughlin... El documental traça un recorregut artístic des dels 7 anys, quan va agafar la primera guitarra a la seva casa d'Algeciras, fins a la seva mort, i fa parada en el moment en què va conèixer Camarón de la Isla, que va tenir “una importància capital, la trobada els va afectar tots dos de manera irreversible, els va canviar com a músics”. Ser fill seu ha fet que Curro no se sorprengui de cap faceta de Paco: “Va ser més un procés de confirmació de les idees que ja tenia que de descobrir facetes ocultes.”

A part del nom de l'artista, un reclam que li obre portes a la distribució internacional, el títol parla de recerca. “La seva vida –explica Curro Sánchez– va ser un procés d'investigació per trobar nous camins i formes d'expressió per al flamenc. Va buscar constantment, com a persona i com a artista.”