Comprendre la singularitat

Els adolescents de l'extraradi de París, una cadena portuguesa que va trobar una mina d'or en els culebrons brasilers o una cooperativa en plena crisi econòmica són alguns dels temes abordats per la documentalista francesa Mariana Otero (Rennes, 1963). Què tenen en comú? Ens ho explica ella mateixa: “En els meus documentals sempre busco que es combini el vessant més íntim amb qüestions socials o polítiques. I m'interessa saber quin lloc ocupa l'individu en aquest esquema.” En aquest projecte en concret, es va interessar per la bogeria. Volia saber “quin lloc ocupa en la nostra societat, volia fer una pel·lícula que permetés comprendre la bogeria i ajudar a pensar quin lloc li podem donar.” En el procés de recerca, va topar amb un centre belga, a la frontera amb França, que s'anomena Courtil i utilitza mètodes psicoanalítics, cada cop menys aplicats a França. L'objectiu dels terapeutes és intentar entendre la individualitat de cada un dels nens, la seva singularitat. Un objectiu similar al dels cineastes, diu. “Com a cineasta, intentes comprendre i transmetre-ho als altres. Des de la primera reunió de terapeutes a la qual vaig assistir, em vaig adonar que no parlaven de discapacitat, ni de malaltia, el que intentaven era comprendre cada infant. Els vaig preguntar per què i em van dir que a aquests nens no els manca res, són singulars, només intenten comprendre'ls i trobar una solució adequada a cada un d'ells. Realment hi ha equivalències entre el meu treball i el dels psicoanalistes que treballen allà, entre la psicoanàlisi i la meva manera d'entendre el cinema.” La pel·lícula ha estat produïda pels germans Dardenne, que justament avui estrenen Dos días, una noche als nostres cinemes..