Reportatge

Saló del Manga

Jaume Vidal

Més enllà de Bola de Drac

La primera generació manga ha crescut i demana productes més adequats als seus interessos i anhels

L
La novel·la gràfica occidental té cada cop més paral·lelismes amb moltes de les obres per a adults o seinen japoneses. La creença que el manga és historieta per a infants no té raó de ser
El nom ‘seinen' designa les historietes per a adults

ACa­ta­lu­nya es té una visió del manga com un gènere bàsica­ment infan­til i juve­nil. I quan es pensa en el còmic adult se sol evo­car his­to­ri­e­tes de sexe d'alta gra­du­ació o d'ultra­violència. Però no tot al Japó és Bola de Drac. També hi ha una mena de his­to­ri­e­tes que serien l'equi­va­lent a la novel·la gràfica occi­den­tal. A l'Estat espa­nyol, la revista cap­da­van­tera en la publi­cació d'un còmic japonès per a adults va ser El Víbora quan a mit­jans dels anys vui­tanta, en un moment en què es conei­xia res o gai­rebé res del còmic japonès va publi­car Goodbye de Yos­hi­hiro Tat­sumi. La història, que va ser por­tada del número 54, estava pro­ta­go­nit­zada per un fotògraf de l'exèrcit japonès que va ser enviat a Hiros­hima a docu­men­tar l'estrall de la cai­guda de la bomba atòmica. Queda molt afec­tat per les ombres que van que­dar impre­ses a les parets a causa de l'explosió radi­o­ac­tiva, sobre­tot la d'un d'un nen fent un mas­satge a la mare. Hiros­hima ha estat un tema molt trac­tat en la novel·la gràfica japo­nesa. El dibui­xant Keiji Naka­zawa va sobre­viure a la tragèdia i als anys setanta va publi­car la seva auto­gra­fia, que anys després s'edi­ta­ria en cas­tellà.

Amb l'esclat del manga, sobre­tot gràcies al feno­men Bola de Drac, cap a ini­cis dels noranta del segle pas­sat, van començar a arri­bar obres adul­tes. La que va mar­car un abans i un després va ser Akira, de Kat­su­hiro Otomo, que va aparèixer per entre­gues al Japó entre el 1982 i el 1990 i que va tenir una adap­tació cine­ma­togràfica el 1988. Akira, còmic i pel·lícula, que ha influït molt en la moderna ciència-ficció, és tot un clàssic con­tem­po­rani. “Forma part del nos­tre catàleg perquè con­ti­nua venent-se”, explica Anna­bel Espada, edi­tora de la línia manga de Norma Edi­to­rial. Per Espada, el catàleg de manga de les edi­to­ri­als amplia el seu objec­tiu d'edat perquè “el lec­tor de manga no aban­dona la lec­tura de còmics quan es fa gran; per això hem de bus­car obres que donin sor­tida a les noves expec­ta­ti­ves del lec­tor”.

Una altra obra clàssica con­tem­porània que Norma manté per­ma­nent­ment al seu catàleg és La leyenda de la madre Sarah, també d'Otomo, però en aquest cas només com a guio­nista. Els dibui­xos són de Takumi Nagayasu i la història explica com una mare corat­josa va a la recerca dels seus tres fills.

El manga, que té clas­si­fi­ca­ci­ons per a tots els tipus de còmic, deno­mina amb el genèric sei­nen les his­to­ri­e­tes que s'adre­cen als adults. En aquest ampli camp hi tro­bem històries de sexe o un tant maca­bres. Dos autors de referència en aquest camp són Shin­taro Kago, que havia publi­cat l'edi­to­rial Edi­to­res de Tebeos abans del seu tan­ca­ment, i Hiseshi Hino d'Edi­ci­o­nes La Cúpula. A tots dos els podríem enca­bir en el gènere ero-guro, que vol dir eròtic i gro­tesc. En el cas de Hino, més gro­tesc que sexual. Aquesta mena d'his­to­ri­eta mos­tra defor­mi­tats, muta­ci­ons mal­sa­nes, que sovint tenen la dimensió metafòrica de la mar­gi­na­li­tat que pro­voca la diferència, però amb uns codis de difícil entesa des de l'òptica occi­den­tal.

Un autor que sí que té for­ces paral·lelis­mes amb la novel·la gràfica occi­den­tal és Jiro Tani­guchi, amb obres de referència com Un bar­rio lejano (Ponent Món) o El alma­na­que de mi padre (Pla­neta Cómics). Tani­gushi repre­senta l'elegància d'una manera fer molt japo­nesa que con­sis­teix a uti­lit­zar ele­ments total­ment inver­sem­blants per expli­car històries molt reals i quo­ti­di­a­nes. Un autor ideal perquè l'afi­ci­o­nat al còmic euro­peu i ame­ricà que encara té recel al manga superi els seus pre­ju­di­cis.

Ignasi Estapé, edi­tor de la línia manga Pla­neta Cómics, cap­da­van­tera en la publi­cació de manga a l'Estat espa­nyol, explica el crei­xent apro­pa­ment del còmic adult japonès a la novel·la gràfica: “De fet, hem inclòs el còmic Adolf en la col·lecció Tra­zado, on es publi­quen novel·les gràfiques d'arreu.” En aquest cas s'uti­litza el sen­tit de lec­tura occi­den­tal d'esquerra a dreta. Actu­al­ment les tra­duc­ci­ons es publi­quen con­ser­vant el sen­tit de lec­tura japonès, invers al nos­tre. “Con­si­de­rem que el lec­tor ja hi està ple­na­ment fami­li­a­rit­zat”, explica Estapé.

Pel que fa a Adolf es tracta d'una obra clàssica del més clàssic dels autors japo­ne­sos. Osamu Tezuka està con­si­de­rat l'inven­tor del còmic modern i ani­mació al seu país. És cre­a­dor de sèries infan­tils com Astro­boy i de la sèrie d'ani­mació Kimba, el lleó blanc, que es va anti­ci­par al Rei Lleó i per la qual Tezuka hau­ria pogut deman­dar Dis­ney per plagi si no fos perquè el cre­a­dor japonès era un devot de Dis­ney, al qual reve­ren­ci­ava. A més de les sèries infan­tils, Tezuka va tocar tots els gèneres, com per exem­ple la vida de Buda. La segona part, Buda 2, acaba de sor­tir en dibui­xos ani­mats (Medi­a­tres) en el mer­cat de vídeo. Hit­ler també ha pro­ta­go­nit­zat una novel·la gràfica japo­nesa de Shi­geru Mizuki que, a diferència del que pas­sa­ria a occi­dent en trac­tar el per­so­natge, no té incon­ve­ni­ent a mos­trar alguns moments de sen­si­bi­li­tat del dic­ta­dor. Mizuki va par­ti­ci­par a la Segona Guerra Mun­dial, en què va per­dre un braç.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia