Lleida ven “per força” un retaule gòtic a Aragó
La Diputació, obligada a complir una resolució del Suprem que dóna al govern aragonès el dret de retracte sobre l'obra
Es va adquirir en una subhasta el 2009 sense que ningú més s'hi presentés
La Diputació de Lleida vendrà avui al govern d'Aragó una taula gòtica del segle XV, però ho farà per força, perquè no li queda més remei que executar resolucions judicials que avalen que l'executiu aragonès té dret de retracte sobre la peça i, per tant, la darrera paraula sobre la seva compra.
Aquesta curiosa revenda, com anuncia avui el diari Segre, es deu al fet que la Diputació va comprar la peça d'art el 2009 en una subhasta pública i d'acord amb la Generalitat. Va pagar 22.000 euros per la taula i la va cedir al Museu de Lleida, on ja hi ha altres obres del mateix autor, Pere Garcia de Benavarri, un dels principals pintors del gòtic a les terres de Lleida i la Franja. A la subhasta, no s'hi va presentar ningú més i no era secreta. Encara més, la galeria sempre fa publicitat dels lots que subhasta. No obstant això, a Aragó no se'n van assabentar fins mesos més tard.
Aleshores, i en el marc de les tenses relacions entre les dues comunitats pel litigi de l'art sacre de la Franja, el govern d'Aragó va engegar la maquinària judicial i va justificar que aquest retaule formava part del castell de Benavarri (Baixa Ribagorça), un monument catalogat i que permet tenir aquest dret preferencial en la compravenda dels béns que hi contenia. Per tant, el Tribunal Superior de Justícia d'Aragó (TSJA) va sentenciar a favor del govern aragonès per exercir el dret de recompra.
La Diputació va presentar recurs al Suprem, però sense cap resultat, segons una resolució de febrer d'enguany. Arran d'aquest revés, l'ens provincial no té més remei que revendre la taula gòtica, i avui la lliurarà al TSJA a canvi de 26.000 euros, el que va pagar més els impostos.
LA XIFRA
LA DATA
Litigis i estudis confrontats
El retaule de la Resurrecció de Benavarri hauria estat en origen en aquesta població ribagorçana, però mentre Aragó justifica que formava part dels béns del castell, els experts del Museu de Lleida argumenten que era a l'església de Santa Maria d'aquesta població, sense cap protecció patrimonial ni catalogació. Un canvi d'ubicació que podria haver canviat el destí final de la peça.
Aquesta va desaparèixer durant la Guerra Civil i la parròquia es va cremar. Així, la taula gòtica va acabar en mans privades i al circuit del mercat de l'art on la Diputació el va adquirir de manera legal, com ho hauria pogut fer un particular.
Tot i que aquesta obra d'art no forma part de l'històric litigi per la segregació de les parròquies de la Franja del bisbat de Lleida, és un conflicte més que se suma a d'altres que s'han anat acumulant sobre la propietat, el dipòsit o les compres d'art. De fet, al mes de novembre hi ha prevista una primera vista pels béns de Sixena, que la comunitat de monges va vendre a la Generalitat i que ara Aragó també reclama.