Atractiva comèdia, tot i el llast del text

E ls Pira­tes Tea­tre han estre­nat una ambi­ci­osa Nit de reis en el Fes­ti­val Shakes­pe­are, a la Bibli­o­teca de Cata­lu­nya. La versió d'Adrià Aubert té tot el joc i l'equívoc impres­cin­di­ble. A més, la com­pa­nyia intro­du­eix cançons inter­pre­ta­des en directe i acom­pa­nya­des de violí, cla­ri­net, con­tra­baix, gui­tarra, piano... que són una veri­ta­ble delícia. Mal­grat que la peça sigui llarga, no molesta ni una sola par­ti­tura. El que sí que car­rega és una trama que hau­ria d'agi­lit­zar l'embo­lic pel bé del ritme. Perquè avui ja no cal indi­car tant a l'espec­ta­dor quin és el motiu de l'enre­nou, i la insistència de l'equívoc acaba resul­tant con­tra­pro­du­ent.

La com­pa­nyia (onze actors, insòlit en aquests temps de crisi!) es mou bé per l'espai i defensa amb l'aci­desa ento­nada cada per­so­natge. Sens dubte, des­taca Viola (Que­ralt Casa­sayas), la noia que es fa pas­sar per noi en arri­bar acci­den­tal­ment a les plat­ges d'una illa ene­miga i que viu un veri­ta­ble trauma entre la per­sona que ella/ell estima i la per­sona que se l'estima a ella/ell. Com tot bon Shakes­pe­are, la luci­desa del bufó (Laura Aubert) pro­por­ci­ona els millors moments de l'escena. Aubert, en excedència de la Kom­pa­nyia del Lliure, fa bons els augu­ris de la seva capa­ci­tat còmica, por­tant el bufó del joc foll i desin­hi­bit a l'excel·lent oratòria. És una clown en potència. El nas de pallasso és el que dóna més lli­ber­tat a Laura Aubert, que sap tocar cada una de les cor­des de la comi­ci­tat i és el veri­ta­ble motor d'aquesta posada en escena. També Shakes­pe­are garan­teix altres per­so­nat­ges dels quals poder riure's, com l'ase dels cops, l'Andreu (Ricard Farré), etern pre­ten­dent bor­ratxo, o Mal­vo­lio (Arnau Puig), estúpid fins a la medul·la.

La pega de l'obra és que l'embo­lic d'aquests dos ger­mans –l'un pensa que és mort l'altre i pro­ven de sobre­viure en ter­res ene­mi­gues – acaba sent un pèl fei­xuc. Pot­ser fa 400 anys era neces­sari donar mol­tes claus, i insis­tir-hi perquè l'espec­ta­dor entengués bé la con­fusió, però ara es faria ade­quada una reta­llada en el nus i en el desen­llaç que per­meti gua­nyar velo­ci­tat a la broma. A la Bibli­o­teca de Cata­lu­nya, Els Pira­tes Tea­tre han pogut apro­fi­tar un espai que deu ser deu vega­des més gran que el que ges­ti­o­nen des de fa poc menys d'un any: el Círcol Maldà. A la bibli­o­teca hi caben molts més espec­ta­dors (sobre­tot en el for­mat actual de Tra­duc­ci­ons-Trans­la­ti­ons) i també un esce­nari que per­met grans gam­ba­des, amb múlti­ples entra­des i sor­ti­des, que hau­ran de reor­de­nar quan facin tem­po­rada al Maldà aquest Nadal. Seria una bona ocasió també per apli­car el bis­turí i reduir la durada. Bon viatge i que la luci­desa i l'amor seguei­xin ven­cent els indi­vi­dus buits de cor i plens d'orgull!