Entrevista

Jair Domínguez. ENTREVISTA

Narrador i guionista. lluís llort

“Internet és pura foscor”

Si no fos pels còctels molo­tov ben diri­gits i car­re­gats de bilis i luci­desa que Jair Domínguez diri­geix, amb bona pun­te­ria, con­tra tota mena d'esta­ments i com­por­ta­ments soci­als i cul­tu­rals, sem­bla­ria que Segui vora el foc (Ams­ter­dam) és una balada d'amor dedi­cada als fri­quis de la corda gòtica. L'autor crea tot de tra­mes àgils que s'encre­uen, inter­ca­len i jux­ta­po­sen per nar­rar la vida de dos ger­mans tre­men­da­ment nihi­lis­tes: David (apas­si­o­nat de les snuff movies) i Judit (obesa super­do­tada que aspira a ser bibli­o­tecària), a més de la presència d'un jove escrip­tor pre­fa­bri­cat, Baby Lind­berg, i, entre molts altres per­so­nat­ges, una ger­man­dat satànica. El pal de paller, a banda de les refle­xi­ons i les crítiques paròdiques de tota mena, és una cinta de vídeo en què apa­reix el dimoni que, com a The Ring (la novel·la de Kôji Suzuki), qui la visi­ona, mor. Tot amb una nar­ra­tiva ela­bo­rada i alhora espur­ne­jant, plena de refe­rents, que pot pas­sar d'un capítol cor­pre­ne­dor en què des­criu amb mes­tria les con­seqüències d'un acci­dent de moto a un que desem­boca en un míting mode­ra­da­ment demagògic en què mos­tra les mol­tes ver­go­nyes del món de la lite­ra­tura. Una obra atrac­tiva i, afor­tu­na­da­ment, no apta per a tots els públics.

L'existència està sobre­va­lo­rada?

No crec que la vida en si tin­gui cap sen­tit. Però això no ha d'estar renyit amb dur una existència útil: fer coses, escriure, pin­tar, escul­pir, com­pon­dre una òpera. Això ho trobo mera­vellós.

Tot i això, val la pena plan­te­jar-se el suïcidi i triar les millors opci­ons per fer-ho...

Qual­se­vol per­sona d'un cert nivell intel·lec­tual, amb inqui­e­tuds, s'ha plan­te­jat com ha de ser estar a l'altra banda i quina seria la manera més eficaç d'asso­lir-ho. Una altra cosa és que després ho des­carti. Però plan­te­jar-ho, ens ho hem plan­te­jat tots.

I si és el cas, fil­mar-ho. O fil­mar morts ali­e­nes i ali­men­tar la fos­cor de la xarxa...

Inter­net és pura fos­cor. Almenys, les pàgines gore t'ense­nyen la vida tal com és: mort i des­trucció. Face­book, Mee­tic o Ins­ta­gram mos­tren una part encara més hor­ri­ble del món: la bui­dor de l'existència.

I aquesta bui­dor es pot veure com­pen­sada amb el sexe i la mort, la clàssica relació entre Eros i Tànatos. És el més interes­sant que podem fer?

Esta­ria al Top 3 de coses interes­sants, pro­ba­ble­ment.

A la seva novel·la, un avi demana de text per a l'esquela: “Merda per als vius”. La majo­ria de per­so­nat­ges, espe­ci­al­ment els ger­mans David i Judit, mos­tren un odi fron­tal con­tra la huma­ni­tat. Cana­litza el seu odi a través d'ells? O vostè només fa ficció?

No cana­litzo el meu odi, tot i que el psicòleg m'ho reco­mana. Faig ficció i m'imposo certs límits, encara que no ho sem­bli.

Els refe­rents, crítiques, paròdies a la cul­tura, a la política, a les modes i a la soci­e­tat actu­als són cons­tants i punyents. En gene­ral, tot és ‘cone­gut', però no ‘iden­ti­fi­ca­ble'. Tret de les nenes d'Alcàsser. Per què? Hi ha altres per­so­nat­ges o històries reals que l'hagin ins­pi­rat?

Per sort o per desgràcia he vis­cut esce­nes tan sur­re­a­lis­tes al llarg de la vida que tinc mate­rial per a vint lli­bres. De totes mane­res, con­si­dero que escriure una novel·la és un 80% d'ima­gi­nació i un 20% d'experiència. Detesto pro­fun­da­ment els escrip­tors que pas­sen mesos docu­men­tant-se per després vomi­tar sobre el full en blanc la infor­mació que han tret de la Viquipèdia.

El dimoni exis­teix?

Sí.

I una soci­e­tat esta­bor­nida, només il·lumi­nada per comu­ni­tats o ger­man­dats nihi­lis­tes, és ter­reny ado­bat per a la presència del Maligne, oi?

Sens dubte. La manca de fe porta la gent a l'església, ja sigui cris­ti­ana, islàmica o satànica. No sé quina de les tres em fa més por.

Com escriu? Pri­mer deci­deix per­so­nat­ges, temes, estruc­tu­res...? O es deixa dur per la rauxa?

A par­tir d'una idea o un per­so­natge, escric deu o vint pàgines. Defi­neixo l'estruc­tura. Penso un pos­si­ble títol. Omplo una pis­sarra de Post-it amb idees, tra­mes i sub­tra­mes. Faig una línia tem­po­ral que només entenc jo. Deci­deixo el títol defi­ni­tiu. Ales­ho­res començo a escriure.

I quant ha tri­gat per escriure ‘Segui vora el foc'?

Des de la pri­mera idea a la versió defi­ni­tiva van pas­sar exac­ta­ment 18 mesos. Tinc èpoques d'anar més a pinyó fix que altres. Nor­mal­ment escric de dia, però Segui vora el foc la vaig escriure exclu­si­va­ment en ses­si­ons entre les 11 de la nit i les 4 de la mati­nada. Eren les úniques esto­nes lliu­res sense des­torb que tenia en aquell moment.

La sen­sació és que dis­para [ui, perdó, que encara ens cen­su­ra­ran l'entre­vista!], que car­rega con­tra tot. Ho fa ben argu­men­tat i amb una con­tundència lúdica i seri­osa alhora, però això no pot aca­bar sent un peix que es mos­sega la cua? No pot ser una ‘postura' una mica arti­fi­ci­osa?

Intento mati­sar poc. Sóc bar­roer. Quan escric, m'agrada fer-ho en ter­mes abso­luts: blanc o negre. En la vida real és una acti­tud com­pli­cada de defen­sar, però ho provo, en la mesura del pos­si­ble.

Busca pro­vo­car, expo­sant pen­sa­ments (que molts podem com­par­tir) que se solen eti­que­tar de “política­ment incor­rec­tes”?

Odio la cor­recció política. Miro de ser honest. És sim­ple­ment això.

L'apunt
Jair Domínguez (Barcelona, 1980) viu a Figueres. És guionista (Polònia, Minoria absoluta, Crackòvia), escriptor (Jesucrist era marica, Hawaii Meteor i 99 coses que hem d'aniquilar si volem ser independents) i coautor de Baila el Chiki Chiki, que va representar Espanya a Eurovisió. Una entrevista que li va fer Bibiana Ballbè a Bestiari il·lustrat, on Domínguez simulava disparar contra dibuixos (d'Oriol Malet) que representaven persones i personalitats, va provocar una polèmica desmesurada.
segui vora el foc
Jair Domínguez
Editorial: Amsterdam Barcelona, 2014 Pàgines: 320 Preu:18,90 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia