cultura

A la recerca de la paraula viva

Es publica ‘Itineraris', edició de les 1.384 quartilles que Joan Coromines va escriure anant d'excursió

L'obra recull dades i notes d'un total de 457 excursions, entre els anys 1923 i 1954

Els lingüistes i dei­xe­bles de Joan Coro­mi­nes, Josep Fer­rer i Joan Puja­das, han tre­ba­llat durant 15 anys –des de la mort del mes­tre, el 1997– en el lli­bre Iti­ne­ra­ris, que tot just ha estat publi­cat aquests dies per Ara Lli­bres i la Fun­dació Pere Coro­mi­nes, amb la col·labo­ració de l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona.

Quan va morir el lingüista, els dos estu­di­o­sos van tro­bar les notes ori­gi­nals entre els seus abun­dants papers, 1.384 quar­ti­lles, la major part redac­ta­des entre el 1923 i el 1934. Es tracta de les notes de les excur­si­ons que Joan Coro­mi­nes va fer per tot el país “a la recerca de la paraula viva”, segons els autors, i que veuen la llum per pri­mera vegada.

L'obra està for­mada per un total de 457 excur­si­ons que van tenir lloc des del 13 d'octu­bre del 1923 a Vall­fornès (Vallès Ori­en­tal), fins al 4 d'abril del 1954, amb l'iti­ne­rari al ser­rat de l'Ocata (l'Amet­lla del Vallès, Vallès Ori­en­tal). Els manus­crits ori­gi­nals estan for­mats per quar­ti­lles manus­cri­tes i redac­tats amb una ploma esti­logràfica.

Guia excur­si­o­nista

El desem­bre del 1972 Joan Coro­mi­nes va redac­tar una Nota ini­cial als seus Iti­ne­ra­ris, però segons el tinent d'alcalde de l'Ajun­ta­ment, Jaume Ciu­rana, no se sap “si la intenció era publi­car-ho o sim­ple­ment dei­xar constància d'aque­lles excur­si­ons”. Ciu­rana afirma que tot indica que la idea prin­ci­pal era “fer una mena de guia per a excur­si­o­nis­tes, lite­ra­tura de viat­ges”, ja que en aquells moments no exis­tien publi­ca­ci­ons que ser­vis­sin com a ins­tru­ment útil al món mun­ta­nyenc.

En la Nota ini­cial, Coro­mi­nes insi­nua també una fina­li­tat para­mi­li­tar, ja que el mateix lingüista havia escrit: “Amb la pujada de Primo de Rivera hem de pre­pa­rar-nos perquè pot­ser això acabi mala­ment i arri­barà un dia en què ens hau­rem de tirar a la mun­ta­nya.”

Joan Coro­mi­nes havia fet de la seva afició i passió per l'excur­si­o­nisme una eina fona­men­tal al ser­vei de la seva obra lingüística. Per això, no es pot sepa­rar la seva tasca de lingüista i la dedi­cació a bus­car la paraula viva de la seva afició, des dels vuit anys, a recórrer les mun­ta­nyes del país. Per Josep Fer­rer, “hi ha una evo­lució en la qua­li­tat literària, però pel que fa al caràcter és igual de tos­sut en tots els escrits”.

Els volums con­clo­uen amb la llista dels com­panys d'excursió de Coro­mi­nes, on es tro­ben poe­tes, ger­mans, eru­dits, met­ges, pin­tors, etcètera. Antoni Vives, pre­si­dent de la Fun­dació Coro­mi­nes, explica que “aquesta és la pri­mera matèria, l'obs­ti­nació de gegant pel patri­o­tisme”, i reco­neix que “aquesta obs­ti­nació li va pro­vo­car seri­o­sos pro­ble­mes, sobre­tot de relació amb els com­panys, però va ser el que li va per­me­tre tirar enda­vant”.

Després de la recu­pe­ració del Dic­ci­o­nari eti­mològic essen­cial de la llen­gua cata­lana, la publi­cació del lli­bre Iti­ne­ra­ris és el segon pas de l'acord entre Ara Lli­bres i la Fun­dació Coro­mi­nes per digi­ta­lit­zar i recu­pe­rar el fons de la Fun­dació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.