Una burgesa catalanaa Davos
Adesiara recupera la novel·la de Cèlia Suñol ‘Primera part', una obra de postguerra caiguda en l'oblit
“De tots els escriptors catalans oblidats, el cas de la Cèlia Suñol és el que més s'adiu a l'objectiu de la col·lecció De cor a pensa, que vol recuperar joies de la literatura catalana avui ignorades.” L'editor d'Adesiara, Jordi Raventós, estava ben cofoi la setmana passada a l'hora de presentar Primera part en companyia del fill de l'autora Anton Hansen i la curadora, Mireia Sopena.
“És una novel·la editada en plena postguerra, el 1948, i per motius aliens a la seva qualitat –perquè no va entrar dins el cànon o perquè va passar desapercebuda– va caure en l'oblit.” Amb tot, és una obra que va imposar-se a Maria Aurèlia Capmany i va merèixer l'any 1947 el premi Joanot Martorell (l'actual premi Sant Jordi) i crítics de la talla de Joan Oliver i Joan Triadú van remarcar. “Tinc una carta manuscrita del mateix Triadú que adreça a la seva amiga M. Carme Porta en què li recomana enèrgicament la seva lectura”, comenta Raventós.
Primera part és una obra marcadament autobiogràfica, per bé que els noms dels personatges estan canviats. Suñol narra la seva experiència en un sanatori suís a Davos, on va anar a guarir-se de tuberculosi. Al mateix centre va conèixer el que seria el seu marit, Kaj Hansen, un jove danès també tuberculós, i s'hi va casar contra la voluntat dels seus pares. Cal saber que Cèlia Suñol (Barcelona, 1899-1986) pertanyia a una família burgesa benestant, a la qual no li feia cap gràcia que la seva filla es casés amb vint-i-pocs anys, tot i que prou avançada per enviar-la sola a Davos per al seu guariment.
La parella es va instal·lar a Sant Feliu de Codines, en un pis que els havia cercat un amic de la família, el doctor Raventós. Després van mudar-se a Tiana, on vivia una amiga de Cèlia, Maria Rosich. Aquí va entrar en contacte amb personalitats com ara Francesc Trabal, Joan Oliver i Joaquim Figuerola. Tres anys després
del naixement del seu primer fill, Anton, Kaj Hansen va morir després d'una recaiguda. El mateix any es casava amb Joaquim Figuerola, amb qui tindria una segona filla el 1931, la Rosa.
Escriure contra corrent
En l'aspecte laboral, Cèlia va treballar com a secretària del Departament de Cultura, on va poder entrar en contacte amb personalitats com ara Pompeu Fabra, Carles Riba i Carles Sentís. Amb l'arribada de la guerra, van anar a Viladrau, on va treballar als Arxius de la Corona d'Aragó. El 1945 va morir Figuerola, deixant Cèlia amb dos fills per mantenir i en una situació de precarietat extrema. Va ser en aquest context advers, i treballant de traductora i col·laborant en diverses editorials, que va publicar Primera part, amb la qual es va endur el primer premi de novel·la en català de la postguerra.
“Crec que amb aquesta obra va voler deixar una memòria als fills del primer marit, tot i que va canviar els noms dels personatges”, comenta Anton Hansen, el fill de l'autora. L'octogenari recorda com la seva mare no es va considerar mai escriptora, sinó que “li agradava escriure”. “Va viure una època molt difícil i va haver de patir la censura.”
Justament l'edició que presenta Adesiara ha rescabalat els fragments retallats pels censors, la majoria relacionats amb temes religiosos. “És una novel·la ben estructurada escrita amb traça, que traspua el gran bagatge de lectures que tenia l'autora, que llegia en anglès, francès i alemany”, afirma l'editor. A banda d'aquesta novel·la, Suñol va escriure una segona novel·la que roman inèdita, igual que diversos contes que Raventós es planteja editar, i va publicar el 1950 L'home de les fires i altres contes, alguns relats de la qual van ser premiats.