Capsarró?

A Coll­bató sento una dita que tra­gina una paraula que des­co­nec: “Mare, si em doneu marit, que no sigui a Coll­bató, perquè com a regal de noces donen un cap­sarró.” El mot incògnit és aquest cap­sarró. Ja s'intu­eix que no deu ser res de bo, però no és fàcil de tro­bar als dic­ci­o­na­ris.

El Labèrnia ho defi­neix com una “mena de lli­gat per sos­te­nir un pes” i l'Alco­ver-Moll n'exem­pli­fica la frase feta “por­tar a cap­sarró”. Sig­ni­fi­ca­ria por­tar algun pes a l'esquena sos­tin­gut per una cor­retja que passa pel front. La imatge, en un con­text con­ju­gal, és d'un sim­bo­lisme esfereïdor. Un regal de noces en forma de cor­retja no sem­bla el més atrac­tiu per a una núvia il·lusi­o­nada. En tot cas, figura que els coll­ba­to­nins tre­ba­lla­ven amb el cap, però d'una manera inu­sual.

El mot és un com­post prou trans­pa­rent: es tracta de tra­gi­nar un sarró tot fent la força amb el cap. Seria una moda­li­tat de sarró, perquè el sarró clàssic, per exem­ple de pas­tor, és una bossa que se sol por­tar pen­jada a l'espat­lla amb una cor­retja.

Com que cap­sarró rima amb Coll­bató m'interesso per l'ori­gen del topònim i, com era d'espe­rar, trobo més d'una eti­mo­lo­gia. D'una banda, l'ori­gen el mas Benús (o Banusa) deri­vat de la nis­saga àrab dels Banu Qasi.

Però hi ha un segon ori­gen de to més tra­di­ci­o­nal (ergo més pro­ba­ble de con­te­nir una bona dosi de ficció): diuen que els coll­ba­to­nins cobra­ven per por­tar a collibè els romeus que volien arri­bar al mones­tir de Mont­ser­rat. Per fer-ho i no dei­xar-hi la ronyo­nada, s'aju­da­ven amb un bastó.

D'aquí hau­ria sor­tit un Coll Bastó que amb el pas del temps desem­bo­ca­ria en el Coll­bató actual. Con­fio que no por­tes­sin pixa­pins a collibè amb un cap­sarró. Altra­ment, hi hau­rien dei­xat el coll.