El Montjuïc total
L'historiador i poeta Ferran Aisa publica ‘Montjuïc. La muntanya del poble' en un volum de gran format
223 imatges,
20 apartats,
71 subapartats...
i moltes hores
de lectura plaent
Les muntanyes solen acollir la llar dels déus en la majoria de creences perquè són més a prop del cel. Per aquest motiu ascendir una muntanya se sol relacionar amb un augment d'espiritualitat, fins i tot de saviesa i de força. La literatura és plena de referències a la muntanya per la seva simbologia, de Canigó, de Verdaguer, a La muntanya màgica, de Mann, passant per El clamor de la muntanya, de Kawabata.
Què passa quan una muntanya només fa 173 metres d'altura i ocupa unes 370 hectàrees? Doncs si aquesta petita muntanya és un dels pulmons d'una gran ciutat com Barcelona el que passa és que conté cicatrius i records, vivències i històries dels segles que fa que està poc o molt habitada.
I aquesta muntanya, petita de mida però gran d'història, és Montjuïc, i l'historiador i poeta Ferran Aisa ens ofereix en un magnífic llibre, Montjuïc. La muntanya del poble (Editorial Base i Ajuntament de Barcelona) un recorregut exhaustiu i amè, ple d'anècdotes i dades interessants, pel que ha estat la muntanya.
“El Montjuïc d'avui és una muntanya de cultura, d'esport i de lleure; escenari privilegiat de fires, olimpíades i esdeveniments molt diversos, que han projectat Barcelona amb força a tot el món. Però no sempre ha estat així.” És per això que Montjuïc. La muntanya del poble “és un viatge per la història de la muntanya. Des dels camps ibers; els camins romans; les ermites medievals; les pedreres que van bastir la ciutat; el castell, que tant simbolitza la defensa de la ciutat com la seva repressió; els berenadors a l'aire lliure; els balls festius; les fires internacionals; la muntanya esportiva...”.
És una muntanya amb un nom de procedència no del tot confirmada. La teoria amb més força sosté que hi havia un cementiri jueu (del qual s'han trobat restes) i que d'aquí neix Mons Judaic, que passa a ser Montjuïc. Una altra teoria afirma que la muntanya acollia un temple dedicat a Júpiter i que Mons Iovis va derivar fins a Montjuïc, però no s'ha localitzat cap resta d'aquest temple.
La luxosa edició que presenten ha permès a Aisa recollir i incorporar molt de material gràfic, sobretot fotografies, però també reproducció de cartells, portades de llibres, plànols, partitures, gravats, retalls de premsa... cedits per particulars o per una llarga llista d'arxius, biblioteques i museus.
De la mateixa manera, per redactar aquest passeig històric, Aisa ha investigat en tota mena d'arxius i fonts documentals, però també ha begut de la literatura i reprodueix fragments d'obres de desenes de poetes, novel·listes i periodistes ben diversos, entre els quals hi ha Manuel Vázquez Montalbán, Paco Candel, Alexandre Cirici Pellicer, Antoni Dalmau, Joan Maragall, Joan Amades, Sempronio, Rafael Tasis, Lluís Permanyer, Xavier Theros, Juli Vallmitjana i, fins i tot, els músics Jaume Sisa i Joan Manuel Serrat.
Montjuïc. La muntanya del poble, que neix d'una conferència que el mateix Ferran Aisa va pronunciar el 2007 al Poble-sec, El Montjuïc popular dels obrers barcelonins, està dividit en vint apartats i cada part inclou de tres a cinc subapartats.
Tria d'encapçalaments
Les vint parts tenen uns enunciats ben il·lustratius, com ara Una muntanya històrica; Capelles, ermites i llegendes; Guerres, pestes i bombes; Pedreres, camps agrícoles i esbarjo; La cara fosca de Montjuïc i el seu castell maleït; Balls, fonts i herbes remeieres; L'Exposició Internacional de Barcelona; Recuperació del castell de Montjuïc; Barraquisme, cementiri, Terra Negra; Miramar, el far de Montjuïc i els refugis antiaeris; Fira de mostres i parc d'atraccions; La muntanya olímpica...
Un llibre rigorós amb el que s'explica i ben documentat en què Ferran Aisa aposta per donar el punt de vista de les classes menys afavorides, dels obrers, i des de tendències polítiques anarquistes. Una edició de luxe en tots els sentits que ens ofereix el Montjuïc total.