Campió per ‘punch'

Roger Peña s'erigeix com a guanyador del quart Torneig de Dramatúrgia Catalana de Temporada Alta per punts, una votació del públic que s'estima prou ajustada. Peña, amb només dos textos estrenats però una llarga trajectòria a la platea, seguint la trajectòria teatral de Vicky Peña, Mario Gas o Montserrat Carulla, va presentar El recanvi, un relat que, en clau de comèdia, parla de relacions laborals i corrupció política i que ja havia vençut abans Manuel Dueso i Toni Gomila. Per la seva banda, Daniela Feixas havia vençut Rodolf Sirera i Carles Mallol amb Amanita Phalloides, un text que explica el pla d'una dona per matar el seu marit amb l'ajuda d'un amic de la infància. Els altres autors que van intervenir en la quarta edició del torneig van ser Álex Mañas i Ivan Morales.

Roger Peña, per la seva banda, és pràcticament un debutant en el text teatral. Després d'anys de doblatge, el germà de Vicky Peña i també fill de Montserrat Carulla ha triomfat, fins ara, en els seus dos textos. El seu curt viatge ha estat antagònic al de Daniela Feixas. Primer va abordar una mena de thriller inspirant-se en personatges històrics, Poder absoluto (2012), i, després, va plantejar la comèdia Iaia! (2013) amb Carulla com a paper estel·lar.

Feixas és una actriu que va arrencar amb l'autoria de la comèdia quotidiana generacional: L'últim cigarro o Només sexe (premi Octubre 2004, Teatre Gaudí Barcelona 2008). Va fer un tomb a Un lloc conegut (finalista del VII Premi de les Arts Escèniques de Lleida 2006), en què explorava un camp més inquietant, fins a desembocar amb un treball de profund dolor: La dolça Sally, premi Quim Masó 2007. L'obra, que naixia amb la pretensió de ser un musical, encara no s'ha pujat a escena. El 2011 va estrenar a la Sala Beckett el drama psicològic El bosc (Premi Andorrà de Teatre 2010).

Cada any, el festival Temporada Alta convida a jugar vuit dramaturgs. I ja se n'han fet quatre edicions. A principis d'octubre, Jordi Casanovas (que en va ser l'impulsor) i Salvador Sunyer pronosticaven que el torneig podria durar molts anys perquè la nòmina d'actors de teatre no deixa de renovar-se contínuament. El torneig no tenia cap més pretensió que plantejar duels als autors, que havien d'escriure una peça per a dos actors d'uns 40 minuts d'un passatge que els ha d'implicar un canvi radical en la seva vida. Habitualment, la comèdia és el gènere més prodigat. Aquest joc (de primer premi es regala un sopar a Can Roca) ha esdevingut un laboratori de textos teatrals. Tant és així que, per exemple, dels vuit textos de la primera edició se n'han acabat portant a escena quatre: El crèdit, de Jordi Galceran (encara en cartell!); La nostra champions particular, de Cristina Clemente; Smiley, de Guillem Clua, i Red pontiac, de Pere Riera. De la segona i tercera edició, destaca Losers, de Carol López, i projectes que esperen l'oportunitat de triomfar, en breu, a la cartellera.