cultura

Veritat des del teatre

La companyia lituana OKT tanca amb ‘La gavina' de Txèkhov la seva trilogia sobre la il·lusió teatral per desemmascarar la realitat, a Temporada Alta

La teatralitat d'avui de l'OKT inclou buscar la puresa, l'essència, dels clàssics

El direc­tor Oska­ras Kor­su­no­vas con­si­dera que La gavina (El Canal, avui a les 21 h) tanca una tri­lo­gia de la com­pa­nyia litu­ana OKT. Totes tres peces s'han pogut veure a Tem­po­rada Alta, que, de fet, va ini­ciar la seva relació amb una peça ante­rior: Miranda. Des del 2009, un mateix grup d'actors han estat fent una recerca sobre la relació dels actors amb els seus per­so­nat­ges i sobre el públic. Kor­su­no­vas insis­teix que a Ham­let, de Shakes­pe­are; Els bai­xos fons, de Gorki, i La gavina, de Txèkhov, els per­so­nat­ges uti­lit­zen una repre­sen­tació tea­tral per “cap­tar la rea­li­tat”. És des de la il·lusió, des del tea­tre que poden enten­dre la veri­tat.

El tre­ball de l'OKT par­tix d'una relació íntima amb el públic. Per això, bus­quen tren­car la quarta paret. A Ham­let, els actors es mira­ven al mirall, com si esti­gues­sin al came­rino fent-se les pre­gun­tes essen­ci­als i veient el públic reflec­tit. A Els bai­xos fons, els actor seien a la taula, que s'acos­tava al màxim a la pri­mera fila, perquè l'espec­ta­dor tingués la sen­sació que com­par­tia taula amb aquells per­so­nat­ges per­de­dors. A La gavina han tras­lla­dat l'acció a una habi­tació on el públic es bar­reja amb els espec­ta­dors. A El Canal les rèpli­ques cobren la força d'un monòleg que cada actor diu adreçant-se a un espec­ta­dor en con­cret.

La con­tem­po­raneïtat de Kor­su­no­vas inclou bus­car la puresa, l'essència, dels clàssics. Segons el direc­tor, tant a Ham­let com a La gavina, la visió del món dels per­so­nat­ges can­via radi­cal­ment després d'haver gene­rat una repre­sen­tació del que els pre­o­cupa. L'actor Darius Meskauskas admet que ha estat molt neces­sari fer una recerca sobre el fet tea­tral: repre­sen­tar-los de manera clàssica genera una rutina i els posa una capa d'òxid, bus­cant l'essència “et nete­ges”, comen­tava ahir a Bar­ce­lona.

La com­pa­nyia està molt satis­feta de par­ti­ci­par en el Tem­po­rada Alta. Per quarta vegada. Per­ce­ben que tenen un public fidel que els espera. Són uns espec­ta­dors intel·lec­tu­als que valo­ren les refle­xi­ons (tot i la difi­cul­tat de la llen­gua, perquè l'obra es repre­senta en lituà sobre­ti­tu­lat en català). L'obra, que és una estrena esta­tal, té una durada de tres hores i mitja, amb entre­acte inclòs. Per Kor­su­no­vas, viat­jar a Girona no és anar a una ciu­tat més de la gira, sinó que ja “forma part del procés”. Per això, con­fien que hi con­ti­nu­a­ran pre­sen­tant mun­tat­ges en pròximes edi­ci­ons. Efec­ti­va­ment, Narcís Puig, de l'equip de Tem­po­rada Alta, admet que hi ha mol­tes pro­ba­bi­li­tats que repe­tei­xin més enda­vant sense arri­bar a asse­gu­rar que repe­ti­ran el 2015.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.