Oh, quin ‘happy day'!

Acabo de veure un ninot de nom Narcís espitregat damunt una taula en ple carrer Nou. Unes noies de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona li estan aplicant una descàrrega elèctrica amb un desfibril·lador mentre expliquen a una família que s'ha aturat a l'estand –pare, mare i fill, que segueix la demostració amb una fascinació sinistra– com han de fer servir l'aparell perquè el tal Narcís reviscoli d'un suposat atac cardíac. L'operació acaba de manera satisfactòria i tots somriuen, encara que al costat de la llitera d'en Narcís un cartell del mateix Institut Biomèdic adverteix que a Catalunya cada any 3.500 persones moren sobtadament per afeccions del cor. M'agafa un cobriment. Corro cap a la Rambla afegint-me a un dels relleus de la 8a Marató per La Marató organitzada pel Club d'Atletisme de Girona, i desemboco en una altra parada d'informació mèdica, aquest cop coordinada per alumnes de la Facultat d'Infermeria de la Universitat de Girona. Mentre inflen globus amb guants de làtex per a la mainada, s'ofereixen a calcular als vianants el risc estadístic que tenen de contraure alguna malaltia coronària en els pròxims deu anys, segons els seus hàbits tòxics, les malalties prèvies, el pes, l'edat i la tensió arterial. Fantàstic: sortirem de dubtes. “Ara no parlis”, m'ordenen mentre m'estrenyen el braç amb el tensiòmetre, que acaba marcant un registre pel que sembla òptim: la pressió oscil·la entre 119 i 71, i el cor em batega a 51 pulsacions per minut. “Senyora, la probabilitat que vostè pateixi un problema cardiovascular és de l'1,14%”, em comunica exultant la noia. No me'n sé avenir. “Així, puc continuar fumant?”, goso interessar-me. ”Nooo!”, salten totes esgarrifades.

La felicitat no és mai completa, però tonificada per aquest inesperat 98,86% de bona salut que m'embarga, enfilo la Rambla atreta pel so inconfusible d'una tenora. En efecte: també per La Marató es ballen sardanes, encara que sigui en dura competència amb les nadales trepidants que ofereixen a penes uns metres més amunt, a la cantonada amb el pont de Pedra, els músics de la Xaranga Damm-er, i a l'altra banda del pont, a tocar del Vol Gastronòmic, una coral que sona a música celestial i que ha congregat tants de curiosos al voltant, que els participants en la marató, que ja fa un parell d'hores llargues que corren donant voltes a un circuit tancat de poc més d'un quilòmetre, tenen feina a esquivar la rotllana. Decideixo seguir els corredors, que ara mateix són, junt amb el públic emocionat per la veu d'aquesta coral molt estil Oh, Happy Day, la gent que estan posant el cor al seu màxim rendiment. Encapçalats per dos atletes professionals que imposen a la cursa un ritme suau perquè a la festa hi càpiga tothom –famílies senceres, colles d'amics, gent gran, gent menuda, al trot, caminant–, al pilot no hi falten, com cada any, els Bombers de la Generalitat a Girona, que se sumen a la causa corrent cada tram per relleus de dos en dos i equipats amb tot l'uniforme de feina, incloent-hi el casc, la bombona d'aire i la màscara antiinhalació.

Arriben exhaustos, amb tant de pes afegit, però encara tenen esma d'anotar, amb un lloable esperit esportiu, la marca de cada parella: el primer relleu, fluixet, ha cobert el quilòmetre en 11 minuts, però els següents han reparat l'honor del cos amb una mitjana de 7 minuts per tram. Per agafar forces després de la cursa, les nadales i les sardanes, l'Escola d'Hostaleria oferia la 3a Escudellada Popular, encara que dijous ja havia exhaurit les reserves per a les 300 racions previstes d'un menú a base de brou de galets i carn d'olla. Seixanta voluntaris, entre alumnes i professors, atenien els tres menjadors de l'escola, plens a vessar i enmig d'una olor prodigiosa del caldo més hipercalòric de l'hivern. Però tot sigui per La Marató.