Altres

Música

Mig segle de discos

Discos Coll continua a la botiga de Marquès de Camps

Interrogat pels seus gustos musicals, Dani Coll aixeca el jersei i mostra una samarreta de The dark side of the moon, de Pink Floyd. Més o menys com el grup britànic, la botiga de Discos Coll al carrer Argenteria de Girona –la més antiga de la ciutat en actiu– va néixer el 1966 i s'acomiadarà 48 anys després, just després de Reis, coincidint també amb el disc que s'ha anunciat com el comiat definitiu de Pink Floyd. Per a Discos Coll, no serà un comiat definitiu, sinó un trasllat a la botiga que ja tenen des de l'any 2000 a la plaça Marquès de Camps. Girona continuarà tenint tres botigues de discos, al marge de les grans superfícies: tot un luxe ara que la gran majoria de ciutats mitjanes no en tenen cap.

La botiga d'Argenteria tanca –i ara rebaixa o liquida part dels seus productes– per una acumulació de factors adversos: la fi dels lloguers antics que ha afectat molts establiments històrics, però també la crisi general i l'específica del món discogràfic. I el 21% d'IVA: “Sempre se'ns han aplicat els impostos més alts, com si el disc fos un luxe. Davant nostre hi ha una llibreria i mai he entès perquè els quatre metres que ens separen es tradueixen en un 17% més d'IVA per al disc respecte al llibre, quan totes dues coses són cultura.” A més, Coll creu que les discogràfiques no han tractat bé les botigues, venent els discos a través d'Amazon o dels seus propis webs i fent promocions de quiosc. Eren altres temps quan, per exemple, el doble llançament de Lucky Town i Human Touch, de Springsteen, el 1992, va obligar Discos Coll a proveir-se de més de mil unitats dels dos discos per intentar satisfer la gran demanda. “El xantatge de la discogràfica era dir-me que, si volia els discos de Springsteen, n'havia de comprar també de Rocío Jurado.”

Discos Coll ha viscut en mig segle la gran evolució de la música gravada, des que Lluís Coll i Lolita Rovira van obrir una ferreteria a la plaça del Lleó, el 1945, punt de partida d'un negoci que es va anar ampliant als petits electrodomèstics, com ara el tocadiscos, i d'aquí als discos. Els seus tres fills, Esteve, Dani i Rosendo van continuar en el negoci, que es va ampliar amb una botiga de discos a Platja d'Aro, ja desapareguda. En Dani és pessimista sobre el futur de les botigues de discos, però Discos Coll resisteix. Com els clàssics. “Pink Floyd, AC/DC, U2, Serrat i Cohen seran els més venuts aquest Nadal, com fa 20 o 30 anys.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia