Shakespeares per Nadal

La Sala Àtrium, el Círcol Maldà, el Tantarantana i el Teatre Akadèmia s'han agermanat aquest Nadal. La coincidència del seu cartell (tots presenten textos de William Shakespeare, o del seu company d'escena Christopher Marlowe) ha propiciat que signin la targeta 4 mirades Shakespeare/Marlowe. Actualment, els quatre muntatges estan en cartell i aguantaran, com a mínim fins a l'11 de gener. Totes aquelles persones que vagin per primer cop a veure a algun d'aquests títols, poden demanar la targeta a taquilla. A partir de llavors, les entrades en les altres sales costaran només 10 euros per cap. Si es completa la ruta, qualsevol dels teatres oferirà dues entrades gratuïtes per a algun dels espectacles de l'actual temporada.

La directora artística de l'Akadèmia, Mercè Managuerra, celebra la capacitat de poder veure còmplices, i no competidors, en les altres sales alternatives. Aquesta ruta permet veure quatre maneres diferents d'adaptar el teatre del segle XVI i XVII en cada una de les sales. Aquesta campanya és una mostra de la complicitat entre sales i companyies que busquen recomanar-se entre tots. Entre les propostes hi ha des de la comèdia aparentment més blanca (el Com us plagui, dirigit per un dels actors de la companyia Propeller, o la Nit de Reis que Pirates Teatre signen al menjador del Círcol Maldà) al drama de Hamlet, proposat per la companyia Atrium o l'obsessió pel poder que Roberto Romei planteja en clau de lluita pueril a Eduard II amb els actors de Parking Shakespeare, que mantenen la seva aventura dramàtic en els Parkings d'hivern. Aquests no són els únics Shakespeares de la cartellera d'aquest Nadal: la Sala Gran del TNC manté El somni d'una nit d'estiu fins al 18 de gener

The Globe a la Diagonal

The Globe és el teatre que va construir Shakespeare a Londres. Avui encara és dempeus, tot i que prou tapat pels grans edificis que es banyen al Tàmesi i per les lluminàries dels cartells del West End. A Barcelona, a tocar de la Diagonal, gràcies a la iniciativa del Teatre Akadèmia s'hi pot veure un nou ressò. I és que l'actor Dugald Bruce-Lockhart, de la companyia Propeller, ha impartit tallers i presenta, ara Com us plagui (el títol que es refereix a la comèdia Al vostre gust). L'aventura va arrencar l'any passat amb un Romeo & Julieta afinadíssim. Ara, salten a la comèdia però amb les mateixes claus dels Propeller: respecte pel vers, treball coral de la companyia i prioritat absoluta al treball d'intèrpret en unes escenografia al més despullada possible.

Pot un director anglès preocupar-se per la sonoritat del català? La traducció de Miquel Desclot és molt fidel amb els versos originals i, per això, el director segueix perfectament el to, vers a vers. També està aprenent català, diu amb la boca petita (Si Miguel del Arco va comprar llibres de Digui, digui després d'una funció en català del Teatre Lliure a Madrid, Dugald tira per tres llibres del Tintín).

Dugald Bruce-Lockhart assegura que mai havia vist ni representat Romeo & Julieta fins que el va dirigir a Barcelona. Costa de creure però ell insisteix que sempre havia estat distant. Passa el mateix a Com us plagui. Busca obres de les quals no tingui referències per treballar amb plena llibertat. També en la peça que es va estrenar la setmana passada a l'Akadèmia. De totes maneres, admet que sempre tindrà la influència de Propeller i que, tard o d'hora, assumirà un Hamlet o un Otel·lo.

Pel director és més difícil trobar el to a Com us plagui que a Romeo & Julieta o Enric V. La primera és una comèdia que amaga una temàtica molt diversa, mentre que els altres es revelen clarament sota els cànons de la tragèdia. “Com us plagui és com una pintura impressionista”: és una història d'amor estranya, revela que és en la natura on cadascú descobreix qui és realment, a diferència de l'engany de la cort. I té paral·lelismes ben clars amb l'actualitat perquè la tecnologia embolica la comunicació natural: “La tecnologia ens dicta la manera de comportar-nos.” Els personatges d'aquesta obra respiren una senzillesa molt radical: viure el moment i no fer gaires plans per l'any vinent davant de la grandesa de la natura.

El treball de Dugald, com el dels Propeller, parteix de cinc setmanes intenses d'assaig. Els actors han d'arribar amb el text ben après. El que treballaran durant aquest breu període és la manera de dir-lo, d'acompanyar-lo. Perquè al costat de les rèpliques, hi ha l'univers musical i d'una coreografia molt dinàmica, que conjunta la peça i permet un cert equilibri entre els actors que interpreten els protagonistes i els que donen veu als secundaris.

L'Akadèmia busca una certa continuïtat amb aquesta companyia jove, que s'amarin bé d'aquesta manera de fer teatre. I també que puguin mantenir les produccions més enllà de la temporada establerta a la sala de la Diagonal. Els Propeller han estat una de les companyies internacionals de referència del Temporada Alta (precisament, va ser en aquest festival que la directora de la sala Mercè Managuerra va engegar aquesta aventura). No hi han participat, però, ni en l'edició del 2014 ni tampoc hi seran en la del 2015. Seria una bona opció? El seu director, Salvador Sunyer, no ho descarta. És a la llista de les possibles apostes, si els convenç el treball. És també l'oportunitat per traslladar el gust de Propeller més enllà dels grans esdeveniments.