El cor de Girona és una gran biblioteca
La nova biblioteca central de Girona impressiona els usuaris en el primer dia d'obertura
El préstec és 100% automatitzat
“Això és grandiós!”, anava dient ahir al matí un home que caminava i xerrava sol per les múltiples sales de la Biblioteca Pública Carles Rahola, que en aquell moment acabava d'obrir-se al públic, concretament a les deu del matí. Tot l'equip de la biblioteca, comandat per la sempre entusiasta directora, Lourdes Reyes, estava preparat per rebre els primers visitants, ben disposats a descobrir el secret més ben guardat de la cultura gironina durant els últims setze mesos, des que va tancar l'antiga Biblioteca Pública de Girona a la Casa de Cultura i va començar un trasllat que per a molts s'ha fet etern.
“Aquesta biblioteca té unes possibilitats infinites i l'hem de fer créixer entre tots i en línies molt diverses”, deia Reyes, visiblement emocionada (“És una passada!”) però amb les bateries ben carregades per iniciar una llarga jornada, en la qual va fer de guia unes quantes vegades pels tres pisos de la biblioteca del carrer Emili Grahit a diversos grups d'usuaris i, a mitja tarda, al seguici institucional encapçalat pel conseller Mascarell, l'alcalde i el delegat del govern. La inauguració oficial, però, tindrà lloc a finals de gener, un cop es quadrin les agendes amb el Ministeri de Cultura, que ha finançat l'equipament, ara ja gestionat per la Generalitat.
“Ha estat un part llarg, però ja ha nascut el nadó i ens donarà feina. Vull agrair a la gent la paciència que ha tingut pel retard en l'obertura d'aquesta biblioteca, que serà un equipament clau per a la ciutat”, hi va afegir Reyes. “Jo veig la biblioteca com un cor que ha d'intentar bategar al ritme que li marca la ciutat.”
La directora anuncia sobretot canvis d'hàbits “per a nosaltres i per a l'usuari”, sobretot provocats pel fet que, a partir d'ara, tot el sistema de préstec de la biblioteca estarà completament automatitzat, amb diferents lectors en què primer es passa el carnet de la biblioteca i, a continuació, tots els documents que es volen agafar en préstec, fins i tot apilats. El procediment és molt ràpid i, com remarca Reyes, és també la manera d'alliberar l'equip de la biblioteca perquè pugui fer “assessorament i tasques més professionals, no tan mecàniques com el préstec”. Sobre el seu equip, que ara formen 22 persones, Reyes puntualitza que “som més gent que abans, però hauríem de ser encara més”. De moment, no són prou gent per realitzar un dels seus somnis: obrir cada dia de la setmana. De moment, la biblioteca està oberta de dilluns a dissabte. L'objectiu és que la Biblioteca Carles Rahola, amb el seu auditori, les seves sales de projeccions i exposicions i altres espais per a activitats de difusió cultural, sigui un centre molt actiu d'activitats culturals, amb una primera programació ja prevista per a principi de febrer.
Una exposició per recordar Rahola
A més de la col·lecció de punts de llibre editats per la biblioteca en els últims anys per celebrar el Dia del Llibre, els usuaris també van trobar ahir als taulells d'informació el full de queixes i suggeriments –amb text en català, castellà i anglès– i un directori per orientar-se en la visita als diferents espais de la biblioteca: a la planta 0 hi ha una cafeteria amb màquines d'autoservei, el quiosc d'actualitat amb els diaris del dia, la sala de petits lectors amb una persona encarregada de la dinamització i, entre altres seccions com ara Ser pares, dues exposicions temporals de fons bibliogràfic –la més àmplia dedicada a Carles Rahola, que ha donat nom a la biblioteca, i una altra sobre Cortázar–. Per a la inauguració es prepara una mostra sobre la història de la biblioteca, que té els orígens a mitjan segle XIX. Al primer pis hi ha la mediateca, la secció de còmic, espais per treballar en grup i seccions com ara Cuida't i Forma't i emprèn. Al segon pis coincideixen la història, la literatura, el pensament i les creences. Tot un món.
