Les noves formes de la rebel·lió

Gandhi no va triomfar perquè fos budista, va triomfar perquè era un bon estratega i sabia quines batalles podia guanyar. Ho afirma un activista serbi d'Otpor, el moviment de protesta que va contribuir a expulsar del poder Milosevic l'any 2000. Què té en comú Otpor amb el moviment dels indignats a l'Estat espanyol, les protestes de les activistes ucraïneses de Femen en top-less, la Primavera Àrab i la Revolució Verda iraniana?

El documental Everyday rebellion busca resposta a aquesta pregunta i explora les noves formes de rebel·lió no-violenta que han aparegut arreu del món. Es projecta durant el gener a tot Catalunya dins del programa El Documental del Mes (vegeu les projeccions a www.eldocumentaldelmes.com). Arash T. Riahi i Arman T. Riahi, codirectors del film, coneixen bé el tema: la seva família va patir la persecució a l'Iran i viuen a Viena des del 1982. L'any 2009, centenars de milers de persones van sortir als carrers al seu país d'origen amb la Revolució Verda, després de les eleccions presidencials manipulades. Els germans Riahi es van convertir en informadors alternatius d'unes protestes, que gravaven i penjaven a internet, mentre la televisió emetia documentals d'animals.

Every rebellion és una continuació, en certa manera, d'aquella experiència, i va més enllà d'un simple documental: és un projecte cross-media, que disposa d'una pàgina web (www.everydayrebellion.net) i activitat a les xarxes socials per compartir tot tipus de mètodes i tàctiques de protesta creativa no-violenta. Imatges de les diferents protestes, paraules dels seus protagonistes en manifestacions o en entrevistes i reflexions d'experts constitueixen el gruix d'una pel·lícula que fa un recorregut geogràfic per tot el món, més que capbussar-se en arxius: totes les imatges són actuals, i la cita de Gandhi o d'altres personatges i fets històrics es fan en boca dels protagonistes. Com la professora universitària danesa Erica Chenoweth, que, basant-se en “proves empíriques”, afirma que “la resistència no-violenta ha estat el doble d'eficaç entre el 1900 i el 2006 que la violenta”. Everyday Rebellion fa seva aquesta hipòtesi i mostra com escriure missatges de llibertat en pilotes de tennis de taula, reivindicar els drets a través de l'street art, utilitzar el sentit de l'humor en les protestes, pintar-se un lema en el tors nu o donar abraçades als oponents, pot arribar a ser una forma de rebel·lió molt més efectiva que la violència.