La teoria de l'evolució, revisada

Fa una mica més de 150 anys, Charles Darwin va posar les bases de la teoria actualment vàlida de l'evolució en proposar, a la seva influent obra l'Origen de les espècies, un dels mecanismes que contribueixen al fet de l'evolució, la selecció natural. Tanmateix, des de la seva proposta, que deixava moltes preguntes obertes, com per exemple d'on sorgia la variabilitat necessària perquè la selecció natural pogués actuar, el progrés dels coneixements en biologia molecular, cel·lular i del desenvolupament, genòmica i epigenòmica, microbiologia, ecologia i ciències del comportament, entre altres, ha aportat una allau d'informacions relacionades amb l'evolució que s'han anat integrant progressivament en l'anomenada teoria sintètica de l'evolució (o neodarwinisme).

Aquesta teoria, que explica cada cop de manera més precisa el fet natural de l'evolució de la vida, és ara molt més complexa i completa del que podríem imaginar, amb processos i fenòmens biològics que permeten explicar tant els petits canvis evolutius com també els grans salts que de tant en tant semblen haver-se produït. Comprendre l'evolució és clau per a qualsevol persona interessada en les ciències biomèdiques, però també ho és per a tothom que tingui interès per la cultura, atès que alguns dels seus coneixements han penetrat profundament en altres disciplines, com ara la filosofia, la sociologia, la pedagogia, la literatura, l'art i, fins i tot, l'ètica. A Notícies sobre evolució, Jaume Terradas, fundador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals –CREAF– i catedràtic emèrit d'Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, fa un repàs magistral i absolutament entenedor a les novetats més fascinants que han obligat a posar al dia els coneixements i les teories sobre evolució. Divulgació en majúscules a l'abast de tothom.