Cinema i drets humans

Aquesta setmana i la que ve la Filmoteca de Catalunya ha programat un cicle de pel·lícules, documentals i curts sobre la realitat canviant del Marroc durant els últims dotze anys. Després de Tànger: el Marroc avui, cinema i drets humans. Des de la naturalesa monumental de l'Atlas, que ens mostra la realitzadora Narjiss Nejjar a Les yeux secs, fins a les imatges urbanes d'una metròpoli tan neuròtica com per exemple Casablanca a Courte vie i Zéro, el nou cinema marroquí representa l'evolució d'una societat cap a la modernitat, amb les seves contradiccions i esperances, la visió d'un veí que és entre nosaltres, però que és l'etern desconegut.

Quan ens van proposar participar en la divulgació d'aquest cinema, la visió global de les pel·lícules impactava perquè la denúncia social s'unia a una poètica sobre la realitat, sense cap etiqueta que s'aproximés –ni la nouvelle vague, ni el neorealisme italià–. Amb una personalitat pròpia, la seva mirada és la d'uns joves artistes –que en alguns casos s'han format a Noruega, França, el Canadà o els EUA i que no s'han reprimit gens en el moment de denunciar el patriarcat, la violència política, la prostitució, la pedofília, l'homosexualitat o la situació deteriorada dels nens i sobretot les nenes–. Al capdavant d'aquest projecte trobem Driss el-Yazami –l'entrevista Bernat Salvà a la secció de cinema–, president del Consell Nacional dels Drets Humans, conseller del rei actual i veterà militant de l'esquerra revolucionària, que s'ha implicat en una campanya d'obertura i veritat públiques que sorprèn per la seva gosadia en una societat marcada per la tolerància, però també pel tradicionalisme des de la família.

La Filmoteca ha volgut obrir de nou el seu gran angular cap a realitats culturals que s'escapen totalment de la comercialitat, malgrat que, en aquest cas, siguin tan pròximes. Un miracle es gesta a pocs quilòmetres.