Opinió

art & CO

pilar parcerisas

Artistes retrobats


Els plecs de la història

Hi ha artistes oblidats i artistes retrobats. No sempre les dinàmiques del mercat tenen raó. Els valors canvien amb el temps, i creadors que en el seu dia van ser famosos i reconeguts queden al voral de la història de l'art, mentre que altres que van restar al marge dels èxits en vida suren i naveguen per les aigües del futur on els retrobats troben el seu lloc en la història. Aquesta és una línia de treball de la galeria Marc Domènech, que s'insereix en els plecs de la història per trobar aquells valors que han restat intactes en el temps, que mostren la seva vigència, i fa justícia a punts de la història de l'art que aparentment havien quedat marginats. Quan l'artista mor prematurament, l'oblit s'estén com una capa de boira sobre la seva figura i algú ha de fer el gest de recuperar i restaurar-ne els valors. És el cas d'Alberto Solsona (Poble-sec, Barcelona, 1947 - Madrid, 1988), ara a la galeria Marc Domènech en una exposició de recuperació històrica, titulada L'abstracció en equilibri.


Del ‘pop' a l'abstracció

Pels qui vam viure aquelles extraordinàries i ja històriques exposicions a la galeria Maeght de Barcelona de finals dels anys setanta, quan la novetat era la ironia crítica i de denúncia de l'Equipo Crónica, i la pintura feia un salt del pop a l'abstracció dels primers anys vuitanta, l'obra d'Alberto Solsona té un encaix molt clar en la història de la pintura a l'Estat espanyol d'aquell moment de trànsit. Durant els anys setanta, la pintura d'Alberto Solsona s'acostava a aquest pop de símbols, banderes, còmics, prenia imatges de les revistes, il·lustracions i narratives manllevades dels còmics coneguts com Hazañas bélicas, títol d'una pintura compartida amb el seu company Fernando Almela, que recull l'esperit crític d'un Renau, o bé Retrat d'una desconeguda, un nu de calendari que atribuiríem a Marilyn Monroe, amb la cara tapada, ressò d'un John Baldessari. Algunes d'aquestes obres foren donades al Macba per la Fundació Almela-Solsona l'any passat i ara han estat cedides a la galeria per donar context a l'obra d'Alberto Solsona.


L'abstracció als primers vuitanta

Després de l'embranzida de l'art conceptual, al final de la transició democràtica i a l'inici dels anys vuitanta hi hagué un retorn a la reivindicació de la pintura/pintura i, paral·lelament als moviments neofiguratius i neoexpressionistes, es vindicà una abstracció d'arrels nord-americanes, i és quan Alberto Solsona crea paisatges d'alt voltatge poètic, esteles i arabescos que uneixen pintura i escriptura. És rellevant la sèrie de jardins botànics o temes vegetals de gran lirisme amb dos únics components: l'espai i el color.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.