Rastrejant l'inèdit

És o no un Sorolla? Fa un any, una família de col·leccionistes d'art van decidir esclarir l'autoria d'un quadre comprat en un subhasta on line. N'havien pagat 600 euros, però, de vegades, els objectes artístics anònims amaguen sorpreses. El quadre és una pintura a l'oli sobre taula de petit format (34,6x16,8 centímetres). Mostra un paisatge fluvial o lacustre, amb la silueta d'una torre, amb una cúpula a l'horitzó. Els propietaris van encarregar-ne un estudi al Centre d'Art d'Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida per determinar-ne l'autoria. I sí, ha resultat ser una obra primerenca del valencià Joaquín Sorolla (1863-1923).

Anualment, els deu investigadors del centre lleidatà analitzen un centenar d'objectes d'art. Entre escultures, gravats, pintures, etcètera. “El que ens arriba mai no sabem què és. Són obres difícils que no figuren enlloc i sovint es parteix d'informacions segades. Estem especialitzats en el desconegut. Són persecucions carinyoses, diguem-ne...”, explica Ximo Company, el director. En la recerca, el centre usa diferents tecnologies que fan visible l'invisible. En el cas del paisatge de Sorolla, el quadre es va sotmetre a exàmens basats en radiacions electromagnètiques. La reflectolografia d'infrarojos permet veure l'epidermis de la pintura i si se'n conserva, al dessota, un dibuix subjacent. S'ha descobert que Sorolla hauria reutilitzat la tauleta, perquè els infrarojos deixen intuir una segona pintura. Amb la radiografia, es veuen els budells de l'obra i va evidenciar-s'hi una figura humana. Els investigadors també han relacionat una incisió en el quadre que correspon segurament a la primera composició, coberta després d'una segona capa de pintura.

Les indagacions es fan “a càmera lenta”, i en múltiples fronts. Es confronten fonts literàries, capbussades als arxius, mitjançant visites d'experts perquè vegin l'obra in situ o anant als museus per determinar si aquella obra pot o no pot ser d'aquell autor. Se'n comparen pigments mitjançant analítiques i es relaciona l'època i el traç d'altres obres conegudes dels candidats a autors. El centre disposa de l'assessorament de 150 experts en art de tot Europa i els Estats Units. En aquest cas, Sorolla ja era un vell conegut del CAEM. Fa dos anys, van treure a la llum una altra obra del pintor valencià, el quadre Estudi de Crist, del 1883. “Correspon, com el paisatge, a la primera època de Sorolla. Quan anava al Prado i a altres museus a aprendre de clàssics com Velázquez, segons diu a les cartes a la seva dona”, explica Company.

El paisatge que ara s'ha desvelat no tenia documentació, ni cap pista sobre la seva creació. És a dir, era un anònim total. Els investigadors del CAEM han pres com a referència per datar-lo la signatura, que es correspon a les rúbriques de la primera època. S'hi intueix un 81, per la qual cosa s'ha considerat que va ser pintada el 1881. Els cables elèctrics que hi va pintar Sorolla feia pocs mesos que s'havien instal·lat a València. La pintura evidencia l'interès pel realisme i les característiques pinzellades ràpides i de gran precisió de l'autor. Els autors de l'estudi també hi destaquen la presència d'una franja ataronjada, que es reflecteix en l'aigua. Precisament, aquest és un dels recursos més habituals de Sorolla, els jocs de llums i ombres sobre l'aigua. I s'han identificat en obres de cronologies similars, com ara Rentadores del Túria (1879) i Paisatge de l'Algar de València, (1882). Ximo Company assegura que el paisatge ara desvelat és “una obra prou important de la primera època, en què busca el seu camí i construeix el seu llenguatge, però ja marca un estil en la forma de traçar els arbres, el cel, el paisatge, els reflexos de l'aigua...” Blanca Pons Sorolla, besnéta del pintor i experta en la seva obra, remarca que és excepcional, perquè “se'n conserven ben poques de tan acabades i amb aquesta qualitat”.

Acabada la feina del centre, aquest Sorolla sí és un Sorolla: “També ens arriben falsificacions. És tan vell com la pintura”, diu Company. Però aquest paisatge és autèntic i el resultat de la recerca ha revalorat per trenta el preu de compra. I l'art ha guanyat una nova peça ara ja catalogada.