cultura

la crònica

La musa projectada

La clau­sura del 8è Fes­ti­val d'Art Inde­pen­dent Pepe Sales va tenir lloc dijous a la nit al Cinema Truf­faut, la sala on va néixer aquest cer­ta­men impul­sat per l'asso­ci­ació La Penyora i dedi­cat a rei­vin­di­car poe­tes o artis­tes que d'alguna forma o altra van ser trans­gres­sors amb els temps que van viure. I, no cal dir-ho, l'acte va con­sis­tir a pro­jec­tar una desena de tre­balls audi­o­vi­su­als ins­pi­rats a la figura home­nat­jada, enguany Renée Vivien (Lon­dres, 1877-París, 1909), poe­tessa anglesa renas­cuda a França, que va trans­cen­dir per una obra eclèctica en què mani­festa el seu espe­rit lliure i l'alli­be­ració total i abso­luta de la sexu­a­li­tat feme­nina.

Ana Mos­quero i Ester Ber­tran
–coor­di­na­dora de la mos­tra de curts– van obrir la sessió amb un com­pe­tent docu­men­tal intro­duc­tori des­ti­nat a des­co­brir i ana­lit­zar en tan sols quinze minuts la vida i obra de Vivien. És així com, també, vam poder pre­sa­giar que les obres que vin­drien a con­ti­nu­ació, de caràcter expe­ri­men­tal, pro­jec­ta­rien d'una forma o altra ele­ments carac­terístics de la seva obra: la lluna, la nit, l'aigua, l'amor, la sen­su­a­li­tat, el sexe i l'homo­se­xu­a­li­tat.

Rosa Bru­gat (amb la col·labo­ració de Bel Bosk) va començar amb una pro­posta evo­ca­dora a par­tir d'imat­ges jux­ta­po­sa­des de sire­nes sub­mer­gint-se al mar. Peinga Rayo i Mari­ona Aupí –la imatge del fes­ti­val– van pre­fe­rir abor­dar la temàtica gai trac­tada al ralentí i en blanc i negre amb un vide­o­clip que recor­da­rem pels esca­ra­bats mun­tant-s'ho a l'arena. Paco Cavero i Ali­cia Alba­res van apro­par-se amb Som­bra de loba l'espe­rit Vivien mit­jançant l'ani­mació, amb un tre­ball sublim mar­cat per un tràveling lent que recorre diver­sos qua­dres que plas­men simbòlica­ment i pictòrica la seva obra. També la nar­ració d'un dels seus poe­mes marca el tempo de La noche es nues­tra, amb el qual David Ruiz can­via el seu regis­tre habi­tual per fil­mar una lluna impres­si­o­nant i una dona que tran­sita per un túnel per abraçar la llum. El rea­lit­za­dor banyolí Xavier Pérez va ofe­rir a con­ti­nu­ació el millor tre­ball de la nit, Inti­mi­dad, una vide­o­cre­ació en què Mari­ona Aupí torna a lluir sen­su­a­li­tat, en aquest cas a través de la dansa i la ges­tu­a­li­tat. Cris­tina Lliu­rat va apos­tar anar per la via directa per cloure Plai­sir et mort, enfo­cant un pri­meríssim pri­mer pla d'una vagina. Molt aplau­dida per l'audiència. Leo Cas­tro, amb la com­pli­ci­tat de Cris­tina Cervià, va trac­tar el tema del dolor i la sen­su­a­li­tat a través de la dansa con­tem­porània. I final­ment, per cloure la vet­llada, va arri­bar l'apor­tació d'un clàssic del fes­ti­val, Albert Serra. El millor regal, tenint en compte que és l'únic que té carta blanca amb el metratge, és que el seu curt només durava dos minuts, més que sufi­ci­ents vist el que va ofe­rir: retalls des­car­tats i enca­de­nats del seu últim film. Críptic? Metafòric? Abs­tracte? Enigmàtic...? No, sim­ple­ment Albert Serra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia