Rapinyaires neoconservadors

En el cinema americà actual hi ha un desig de revisar la idea del somni americà. Ja no es tracta de parlar dels perdedors o dels marginats que mai assoliran el somni, ni de mostrar l'experiència d'aquells que l'assoleixen des de la il·legalitat amb l'ús de la violència. Allò que preocupa és com el somni americà pot tenir un costat pervers, pot crear falses idees de patriotisme i conduir-nos directament cap a la cara fosca del seu propi mite. Sota aquesta perspectiva, Foxcatcher, de Bennett Miller, és una pel·lícula exemplar que se situa en l'epicentre del problema: l'època Reagan.

Bennett Miller ens proposa la crònica de la fi d'una raça. John du Pont –excel·lent Steve Carrell– és fill d'una vella i rica família de Pennsilvània que s'ha enriquit amb el negoci de les armes. Durant molts anys han sigut els baluards dels valors més rancis de l'Amèrica conservadora. El seu problema és que dins la dinastia alguna cosa s'acaba i que allò nou que està a punt de sorgir es presenta més perillós. John du Pont, l'últim hereu de la dinastia, decideix invertir el diner a mantenir els lluitadors de catch. Ell mateix es considera l'àguila daurada d'un imperi i creu en la lluita com a metàfora de la nova Amèrica, basada en l'ús de la força per humiliar de l'altra. Bennett Miller articula una part substancial del relat al voltant de com Du Pont assumeix la paternitat metafòrica d'un jove lluitador de lluita lliure i acaba vampiritzant el seu germà perquè l'entreni. El lluitador creu en una idea ingènua d'Amèrica, s'ha educat amb el seu germà i mai ha tingut un pare biològic. El fet de ser un orfe el converteix en un jove estrany que lluita per uns valors sense tenir consciència del veritable significat i que pot ser manipulat per una au de presa del pensament neoconservador. Tota la pel·lícula descansa en la tensió que genera la figura opressiva del pare/mentor i en la constatació que el fantasma de l'esport modula el somni americà.

Inspirada en uns fets reals, Bennett Miller roda una pel·lícula estranya, però d'una gran intensitat. A un espectador despistat podria semblar-li que ens trobem amb la clàssica pel·lícula sobre l'esport, sobre l'entrenament i lluita d'uns campions olímpics. A Miller li interessa l'esport com a lloc de confrontació i com a espai en què es posa en joc tot el pes de la ideologia més fosca. A l'interior del món fred, luxós i ancorat en els vells records del passat s'hi refugia un ésser monstruós. John du Pont acaba transformant-se en l'emblema d'ésser pervers educat en els valors de l'era Reagan. L'Amèrica vella, conservadora, ancorada en antics valors de Nova Anglaterra ha desaparegut per donar pas a una altra Amèrica més vulgar, menys culta però molt més corrosiva. Més malalta i més perillosa. Foxcatcher és una gran faula política sobre el més fosc que amaga el somni americà.