Una mirada didàctica al romànic lluny dels tòpics

A l'entrada de l'exposició Temps del romànic, el visitant és invitat a escollir cinc conceptes d'entre la trentena que li mostra un plafó interactiu i que, al seu parer, representin millor la idea que té formada del romànic. Un cop completat el recorregut, se li proposa tornar al mateix plafó per si desitgés revisar alguns dels termes que havia seleccionat. La majoria acceptarien de bon grat canviar “monòton” per “ric”, o afegir el nom d'“Europa” al de Catalunya”, o introduir el “mobiliari” entre les peces artístiques inqüestionables del període. Temps del romànic. Art, vida i consciència, que va arribar ahir al Caixafòrum de Girona després de passar pel Palau Robert de Barcelona, proposa una aproximació interactiva, didàctica i allunyada dels tòpics a un dels moments més significatius de l'art català, comprès entre els segles XI i XIII. “És curiós que a casa nostra existeixi una associació d'Amics de l'Art Romànic, i no pas del gòtic o del barroc”, feia notar ahir Marc Sureda, conservador del Museu Episcopal de Vic i un dels comissaris de la mostra, junt amb la comunicadora científica Sílvia Bravo, per remarcar l'interès que desperta el llegat cultural de l'edat mitjana i, al mateix temps, la necessitat de matisar determinades visions que resisteixen malament la confrontació amb la realitat. Posar-lo en relació amb el present és un altre dels propòsits de la mostra, que no només recorda que és al segle XI que es fixa la llengua i que els catalans com a tals comencen a ser coneguts a Europa, sinó que la influència de l'estil romànic es pot rastrejar en tot l'art contemporani, des de Miró i Picasso fins a Tàpies.

No es tracta tant de plantejar una exposició de tesi que modifiqui el discurs vigent, va remarcar Sureda, com d'introduir noves maneres d'abordar el romànic que ajudin a replantejar alguns llocs comuns, com ara que és un estil monòton (abraça des de la Majestat de Taüll als Banys Àrabs) o que és més propi d'esglesioles que de grans construccions (Sant Pere de Rodes o Santa Maria de Cardedeu són qualsevol cosa menys modestos). Organitzada en cinc blocs temàtics que es corresponen amb una sèrie de mòduls interactius dotats amb pantalles tàctils i audiovisuals (“Els pilars”, “Els contrastos”, “El missatge”, “El romànic català, europeu, únic”, i “La vida i els mons”), l'exposició privilegia la informació relativa als costums i la societat de l'època per endinsar el visitant en un determinat ambient més que no pas mostrar-li un repertori patrimonial que, en tot cas, es descobreix molt més ric del que permeten suposar les icones més difoses. De fet, no hi ha ni una sola peça original, exceptuant l'edifici mateix de la Fontana d'Or, un exemple magnífic del romànic civil del segle XIII gironí, que Sureda va aprofitar per reivindicar. L'objectiu és excitar la curiositat perquè el públic s'animi a visitar els monuments sobre el terreny.