Una aposta segura

El Teatre de Bescanó estava ple a vessar, i és que portar Joan Dausà és una aposta segura. El músic ja havia passat pel teatre un parell d'anys enrere per presentar-hi el seu primer treball, però ara hi tornava ja consagrat i la resposta del públic va ser entusiasta. Gent de totes les edats restava atenta a un concert que començava fort. Joan Dausà pujava a l'escenari acompanyat només del piano i un quartet de corda per regalar al públic una versió poc habitual del Jo mai mai.

El cantant de Sant Feliu del Llobregat té una facilitat innata per enamorar a primera vista. Ell ho sap i, per això, cuida l'espectacle fins al més petit detall. Cada broma, cada gest, cada cançó... És difícil no deixar-se convèncer i quedar enlluernat per aquest alegre cantant de tristeses. Des del seu últim pas per Bescanó Joan Dausà ha crescut. Ha guanyat un premi Gaudí –per la banda sonora de Barcelona, nit d'estiu– i ha publicat, On seràs demà?, el seu segon disc. A més, ha incorporat un quartet de corda que aporta una sonoritat nova i molt més completa a la proposta. Un acompanyament que completa la música d'Els Tipus d'Interès i que, sense arribar a ser abusiu, contribueix a embolicar suaument la veu del cantant sense treure protagonisme a les lletres.

A Bescanó, l'actuació estava marcada per un telèfon mòbil que es mantenia visible damunt dels teclats i que, en qualsevol moment, podia sonar i obligar al grup a parar el concert. La parella de Ferran Resines –teclista de la formació– feia pocs dies que havia sortit de comptes i Joan Dausà el va obligar a mantenir el telèfon a prop per si havia de sortir corrents. Entre cançó i cançó era un bon moment per confirmar que tot estava en ordre i que l'actuació podia continuar endavant. No va ser necessari aturar-se en cap moment i el concert va poder seguir el seu curs habitual fins a l'últim Jo mai mai –ara ja amb tota la banda i amb el públic cantant sense vergonya– i l'Epíleg final.