Llibres

novel·la

xavier serrahima

(A)normalitat quotidiana

En aquest temps nos­tre en què tot sem­bla exac­ta­ment idèntic –on quan viat­ges no saps ben bé on et tro­bes perquè arreu tot és tan igual que els llocs es con­fo­nen els uns amb els altres–, fa la impressió que també la lite­ra­tura s'hagi enco­ma­nat de l'uni­for­misme adot­ze­na­dor: la recepta literària acaba con­ver­tint gai­rebé totes les novel·les en simi­lars, sobre­tot for­mal­ment, des­per­so­na­lit­zant-se l'auto­ria i fent-nos per­dre a tots.

És per això que lle­gir aquesta ori­gi­nal novel·la suposa una bona ale­nada d'aire nou. Per començar, per la seva sor­pre­nent i arrau­xada història fami­liar, cen­trada en un psi­quiàtric –“Vaig créixer […] enmig de mil cinc-cents malalts men­tals i dis­minuïts físics i psíquics”– situat a Sles­vig-Hols­tein, el més sep­ten­tri­o­nal, fred, inhòspit i poc cone­gut dels estats ale­manys.

Un psi­quiàtric on el món s'ha cap­gi­rat, on l'excepció esdevé regla, on l'excep­ci­o­nal és quo­tidià, on viu aïllada una família amb un pare i una mare d'allò més impen­sa­bles. Sobre­tot ell, tan extra­va­gant que arri­bes a pen­sar que, en comp­tes de ser el direc­tor del psi­quiàtric, és més un paci­ent que es pensa que ho és. Un matri­moni incom­pa­ti­ble que viu junt no se sap ben bé per què, que tenen fills com si tin­gues­sin ani­mals de com­pa­nyia i que pro­ta­go­nit­zen un bon gra­pat d'esce­nes hila­rants; esce­nes que –tot i que ni són tan freqüents ni asso­lei­xen la seva inten­si­tat– ens duen, imme­di­a­ta­ment, a la memòria les fabu­lo­ses i rocam­bo­les­ques que explicà Gerald Dur­rell a la tri­lo­gia que encapçala La meva família i altres ani­mals.

Records d'infan­tesa

En pri­mera per­sona, bus­se­jant en els seus records auto­bi­ogràfics –“M'havia inven­tat una cosa que era veri­tat […]. Inven­tar vol dir recor­dar”; “Per a mi no hi havia cap diferència entre viure una cosa i expli­car-la”, reco­neix explícita­ment–, Meyer­hoff ens ofe­reix un molt exacte i fidel retrat de la seva vida, des del moment que deixa enrere el paradís –atès que, encara que inu­sual i foras­se­nyat, no deixa de ser-ho– de la seva infància fins a la seva defi­ni­tiva eman­ci­pació.

Una obra clara­ment divi­dida en dues parts –la pri­mera, diver­tida i plena d'humor; trista i emo­tiva, la segona– que posa en evidència, per un cos­tat, que l'ale­gria i el sofri­ment no són més que dues cares de la mateixa moneda –que només patim si hem sabut (i pogut esti­mar)–, que només per­dem si hem tin­gut, i, per un altre, que la rea­li­tat no tan sols sovint supera la ficció, sinó que és molt ines­pe­rada, interes­sant i –men­tre és pos­si­ble– diver­tida.

Que tot sigui com no ha estat mai
Joachim Meyerhoff
Traducció: Joan Ferrarons i Carlota Gurt Editorial: Edicions 62 Barcelona, 2015 Pàgines: 344 Preu: 19 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia