cultura

Torres i masies històriques de la Garriga, a la venda

Van ser propietat de famílies burgeses barcelonines per passar-hi l'estiu

Des de l'Ajuntament estan tranquils perquè el patrimoni arquitectònic està ben regulat i protegit amb un pla especial

“Mai a la Garriga no hi havia hagut tant patrimoni important a la venda.” Així ho diu l'arquitecte Lluís Cuspinera, reconegut estudiós de l'arquitectura garriguenca i de l'arquitecte Manuel Raspall. Cuspinera no pot aportar dades concretes, però ho afirma per totes les torres modernistes –dues de les quals situades a l'Illa Raspall i declarades bé cultural d'interès nacional des de 1997– i masies històriques que ara mateix estan a la venda anunciades en portals immobiliaris d'internet. Sigui certa o sigui aproximada la percepció de Cuspinera, la veritat és que, ara mateix, una cerca en diversos portals aporta un nombre important de torres i masies de valor històric i patrimonial destacable que són a la venda.

Malgrat totes aquestes ofertes, moltes de les quals fetes des de fa anys, des de l'Ajuntament de la Garriga estan tranquils. Asseguren que totes aquestes grans torres i cases d'alt valor patrimonial estan referenciades en el pla especial de protecció del patrimoni. Per tant, el que hi pugui fer la propietat actual o una altra està totalment reglamentat i permet seguir de prop tant les obres que s'hi puguin fer com els usos que s'hi vulguin donar en el futur.

Les més importants en valor patrimonial són Can Barbey (1910) i la casa Barraquer (1912), totes dues projectades en estil modernista per l'arquitecte Manuel Raspall i situades a l'Illa Raspall, a principi del Passeig. Can Barbey, amb més de 1.000 metres edificats i jardins espaiosos, és la torre modernista més destacada de la Garriga. Al web living.es surt amb un preu de venda de 6 milions d'euros i és la més cara de totes les que, ara mateix, són a la venda a la població.

L'altra torre a la venda de l'Illa Raspall és la casa Barraquer, també de Raspall i d'estil clarament modernista. Té 600 metres edificats, 7 habitacions i pati. Al web idealista.com té un preu de venda de 3,5 milions d'euros. En preu de venda, hi ha una altra torre que supera la casa Barraquer. És la torre Enriqueta (1907), també dita Edelweis, situada sobre la via, al carrer Rosselló d'Amunt. Per aquesta gran casa d'estil modernista de més de 1.000 metres quadrats edificats i jardí, demanen 4 milions d'euros a habitaclia.com. La següent casa més cara és la de Ca n'Illa de Dalt. Té més de 1.000 metres construïts i 13 habitacions. A habitaclia.com costa 2,5 milions d'euros.

En tota l'oferta que es troba als portals, hi ha dues grans torres més. Una és la casa de Mercè Pla, del 1882. Per aquesta demanen 869.000 euros i està anunciada al web idealista.com. Una altra torre en venda és a la mateixa ronda del Carril, davant de la Fournier: la casa de Josefa Solo, edificada l'any 1900. Té més de 500 metres edificats i 9 habitacions. És a la venda a idealista.com a un preu d'1,1 milions d'euros.

Com a casa aïllada per 1,4 milions hi ha Can Rectoret, situada entre el polígon Congost i la C-17. Té 900 metres construïts i 9 habitacions. Es pot trobar al web fotocasa.es.

A la plaça de l'Església, i com a cases adossades, hi a la venda dues finques més: la noucentista Can Plandiura (1928) –la casa del col·leccionista d'art Lluís Plandiura– i l'adjacent, dita Can Surell perquè va heretar la portalada d'aquesta antiga masia. La darrera es pot trobar a habitaclia.com a un preu de 450.000 euros.

LA FRASE

Mai a la Garriga no hi havia hagut tant patrimoni important a la venda
Lluís Cuspinera
arquitecte

LA DATA

01.01.07
Es va aprovar el pla especial de protecció del patrimoni que regula les torres i les masies.

LA XIFRA

6
milions
val Can Barbey, la torre modernista més cara d'entre les que es venen a la Garriga.

Per què es posen a la venda?

Aquesta és una pregunta de resposta difícil i diversa. L'arquitecte tècnic garriguenc Frederic de Buen, expert en el mercat immobiliari, opina que són torres molt cares de mantenir si no es fan servir com a habitatge o no se'n pot treure un rendiment amb qualsevol altra activitat, com és el cas de la majoria. La raó impositiva probablement no és la causa de la venda, perquè moltes d'aquestes torres paguen, percentualment, menys impostos que la resta de béns immobles, en concepte d'ajut al seu manteniment. No està de més recordar que la Garriga va ser, a principis del segle XX, un poble de referència d'estiueig per a la burgesia barcelonina que es podia permetre aquests habitatges. Ara, els propietaris són els fills o néts i tenen altres necessitats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.