Inauguren l'itinerari museístic al poblat ibèric de Sant Julià de Ramis
Vint-i-cinc plafons guien el visitant en un recorregut d'1 km d'aquest paratge cabdal per a la història gironina
L'Ajuntament i Abertis han adequat l'espai
“La muntanya de Sant Julià de Ramis està contenta perquè la cuidem; l'hem feta més assequible i més visitable”, diu Pere Pujolràs. El regidor de Cultura va presentar amb aquestes paraules les obres d'adequació del poblat ibèric i d'ordenació dels itineraris de visita dins la zona arqueològica de la muntanya de Sant Julià de Ramis que es van inaugurar ahir. Vint-i-cinc plafons guien el visitant en un recorregut circular d'1 km per aquest paratge cabdal per a la història gironina i la del país.
Les tasques d'adequació del castellum i el poblat ibèric a l'ús públic s'han dut a terme per l'empresa Artifex i han consistit en l'adaptació dels accessos, la millora de les zones de serveis i la senyalització de diversos itineraris de visita, així com la millora de l'accés a través del camí del congost. També s'han instal·lat nous plafons informatius per destacar la gran importància ambiental i històrica de la muntanya. Aquest projecte, impulsat per l'Ajuntament, s'ha beneficiat del finançament aportat per Abertis Autopistas (262.500 euros). L'alcalde, Narcís Casassa, va destacar l'aposta de l'Ajuntament per promoure aquest patrimoni cabdal “per conèixer la nostra història i la Girona abans de Girona”. A l'acte van assistir Joan Pluma, director de Cultura de la Generalitat, Miquel Camacho, d'Abertis, i Josep Burch, arqueòleg de la UdG que dirigeix les excavacions en curs en aquest sector i ha supervisat la museïtzació del paratge.
Un conjunt arqueològic BCIN
El conjunt de la muntanya de Sant Julià gaudeix des del 2012 de la màxima protecció amb la classificació de bé cultural d'interès nacional (BCIN). El nou itinerari inaugurat ahir permet enllaçar la visita a l'església medieval dels Sants Metges i al cementiri medieval contigu (actualment, en fase d'excavacions), amb diverses cabanes iberes tallades a la roca, excavades als anys seixanta del segle passat, així com amb el castellum romà i visigòtic i les muralles del poblat iber. El recorregut permet visitar per primera vegada una de les darreres àrees excavades del poblat ibèric: les muralles dels segles VI, V i IV aC, i les reformes fetes a partir del 125 aC, coincidint amb l'arribada dels romans a la península Ibèrica, i també una zona de cases amb forns metal·lúrgics, situats en el que es podria entendre com una zona de treball del mateix poblat.