L'apocalipsi, anotat

Quan Francis Ford Coppola va presentar Apocalypse now va deixar un dels millors eslògans de la història, una veritat profunda disfressada d'hipèrbole: “Això no és una pel·lícula sobre Vietnam. Això és Vietnam.” Vicente Domínguez (Avilés, 1963), professor de filosofia i estudiós del cinema, proposa a The Horror! The Horror! Variaciones sobre Apocalypse Now (editorial Rema y Vive, Gijón) una aproximació rizomàtica a la pel·lícula i sobretot als fets històrics que la van suscitar.

Qualsevol expressió pronunciada a la pel·lícula, qualsevol cartell o inscripció a la paret són desenterrats, recuperats i analitzats minuciosament per Vicente Domínguez: la prohibició de la paraula fuck que esmenta el coronel Kurtz, el grafit God's country que decora la metralladora de la barca, les paraules Purple Haze que diu el soldat Lance sota els efectes de l'àcid, una notícia extreta del diari que llegeix el capità Willard, una ordre concreta del tinent coronel Kilgore. Partint d'El cor de les tenebres de Joseph Conrad, que inspira la pel·lícula, l'autor ens duu de Henry Miller a T.S. Eliot, de Tàcit a Kipling, de Franz Fanon a Bertrand Russell en un viatge guiat que no perd de vista la pel·lícula en cap moment, com tampoc no la perden els dos regals suplementaris que proporciona el llibre, el còmic de Fernando de Felipe i el poema de Fernando Beltrán

L'operació de Domínguez s'assembla a una edició anotada, ja que situa històricament tots d'elements que apareixen en el film: la importància del Black Power, l'origen universitari del napalm, les derivacions sociològiques de la revista Play Boy, el complex militar-industrial. Apocalypse now és un pretext que, adequadament desconstruït, serveix per edificar el context. Quan acabem el llibre, no només entenem millor el guió de Coppola, sinó també la història recent dels Estats Units.

Com que amb l'apocalipsi arriba la foscor, bé el podem considerar un sinònim de tenebra. No és estrany que sigui al llibre de l'Apocalipsi (1, 10) on es descriu amb més exactitud la càrrega d'helicòpters més coneguda de la història del cinema. “Aquelles llagostes semblaven cavalls equipats per a la guerra […]. Portaven unes cuirasses d'acer, i el brogit de les seves ales era com el d'una munió de carros de guerra llançant-se a la batalla.” L'evangelista Joan només es va descuidar d'esmentar la Cavalcada de les Valquíries.