Intel·ligent manera de dosificar el ritme

U n dels perills habituals dels espectacles de dansa urbana és acabar esgotant. No n'hi ha prou que els ballarins disfrutin demostrant el seu virtuosisme, cal que hi hagi un ritme, a falta de dramatúrgia. Brodas Bros. Sempre ho han tingut clar i per això són generosos en integrar ballarins o accions artístiques que sumin al seu estimadíssim hip-hop. Són artistes que saben ballar, que saben construir, i sobretot que escolten el públic per saber quin serà el format més adequat perquè surtin divertits i satisfets de la proposta.

Concierto concepto es va estrenar al Grec del 2012 i, posteriorment, faria estada al Mercat de les Flors. La seva voluntat era que la música tingués un paper dominant en l'escena. La idea es manté i, cap al final amb l'esclat de Brincadeira, fa un punt i a part molt interessant. Aconsegueix un veritable número apoteòsic quan s'intercalen percussió ballant al costat dels ballarins que es despleguen per tots els racons de l'escenari (i de la platea!).

Lluc Fruitós segueix fent de mestre de cerimònies, animant l'audiència amb el micròfon i buscant la temperatura de la sala baixant a platea per veure si aconsegueix aixecar algun espectador intrèpid i marcar-se un ritme. També és una jugada molt eficaç convidar escoles de hip hop per al número final. Demostra que hi ha un veritable planter d'aquesta dansa urbana, amb moltes ganes de participar i de disfrutar ballant. Les cabòries personals desapareixen ballant, sí, i també veient ballar d'aquesta manera tan entregada i festiva.

El hip-hop juga molt amb la percussió, per això és interessant la incursió d'instruments de vent, que encadenen les notes. Com el número d'acrobàcia amb els ulls embenats seguint les notes de la flauta travessera. Una mena d'encanteri, un llac de tranquil·litat entre els dolls de ritme dels quadres que l'envolten. L'espectacularitat ve de la mà dels dos b-boys, indubtablement. Evidentment, la capacitat de comunicar ballant dels quatre germans Fruitós i les germanes Pons (caldria contar-ne cinc perquè en Nil fa de cover del germà gran alguns dies) és enorme. El ritme accelerat de peus, cossos i mans arriba transparent a les tauletes de platea. I quan no s'han canviat de vestuari, juguen amb la il·luminació, es transformen en còmics robots de neteja en procés de revisió.

Punt a part és l'entrada d'un nou ingredient a la festa del Coliseum: Oriol (Pirol). En realitat són números de clown que trenquen l'amenaça de saturar de dansa de hip-hop sempre amb una comicitat i buscant la connexió amb els altres músics i ballarins. Diverteix i entreté. No queda gaire clar què hi pinta aquest personatge que recorda, en tot cas, aquell acròbata infiltrat a l'orquestra (aparentment) formal de Per començar, sarsuela! del TNC.