La felicitat

Si hi ha un escriptor català que ha sabut conjugar periodisme i literatura ha estat Ignacio Vidal-Folch. Senzillament les ha convertit en una mateixa cosa, d'una manera natural, gens forçada. La lectura dels seus llibres, reportatges o híbrids intermedis tenen alguna cosa de confidència, d'algú que t'explica vivències, paisatges i racons de la ciutat com un guia que és un amic. Diríem que s'ha apropiat d'un gènere, força conreat des del segle XIX, però que difícilment resulta tan genuí. Potser és a causa que Vidal-Folch s'ha criat en el periodisme pràcticament des de l'adolescència i ara neda entre aquests dos rius amb comoditat.

L'exemple és la seva última novel·la, Pronto seremos felices, publicada per Destino i que acaba de guanyar el premi Ciutat de Barcelona al millor llibre en castellà del 2014. La novel·la recull l'experiència de Vidal-Folch en els països de l'Est en els anys de la glasnost, però a diferència dels grans discursos, el nostre home ens ensenya el pentinat d'una secretària, les ciutat on plou sempre o les anècdotes de la gent del carrer, dels que suporten el pes de la història sense més heroïcitats que la vida quotidiana, segurament més mortífera que les d'una guerra o revolució.

He començat la nova novel·la encara influït pel dietari, Lo que cuenta es la ilusión, que l'escriptor va publicar fa un parell d'anys. Allà mostrava una clarividència sobre la realitat, que compensava amb sentit de l'humor i ironia, dues de les característiques que més m'agraden de la seva prosa, al costat de l'humanisme, que ha incrementat amb els anys, l'ha tornat més savi. Com a guionista de còmics o en novel·les dels anys noranta, com Amigos que no he vuelto a ver o La cabeza de plástico, Vidal-Folch havia imposat els seus dots d'observador, ara afegeix també la mirada i una certa pietat, que li dóna més cos.

En el dietari va anotar una frase de Churchill, de la Segona Guerra Mundial: “L'èxit és anar d'error en error sense perdre l'entusiasme.” De viatge en viatge, com el protagonista de la novel·la, Vidal-Folch supera els canvis amb un art minuciós i elegant.