Novel·lant l'exili

Una trobada casual entre dos homes. Un d'ells, militant del POUM que no entén la revolució si no hi ha amor a la cultura. L'altre, religiós que compagina servir Déu amb la seva ideologia oberta, republicana i catalanista. La trobada és produeix l'any 1940 en una petita ciutat occitana, Montauban. Tots dos procedents de Lleida, tots dos exiliats, els dos símbol d'un país il·lustrat i tolerant que podia haver estat però que va ser cruelment violentat i derrotat. Amb aquesta trobada arrenca la novel·la El exilio de la Mona Lisa, la primera incursió en la ficció del periodista lleidatà Juan Cal, director del Grup Segre, que s'estrena en la novel·la de la mà de Milenio, la branca en castellà de Pagès Editors.

Juan Cal, a més de periodisme de batalla diària, havia fet incursions en el relat històric, la publicació, amb Antonieta Jarne, de L'antifranquisme i la transició a Lleida 1970-1979. Aquest cop es passa a la ficció amb una trama en què la resistència i el compromís dels exiliats republicans es barreja amb les obres d'art renaixentistes del Museu del Louvre de París, amagades a Montauban per les autoritats franceses per evitar-ne l'espoli per part dels alemanys, en el context històric de la França ocupada, els refugiats espanyols i la resistència clandestina. “He volgut relacionar els dos exilis, el de les persones que van ser perseguides i l'exili de l'art”, va explicar dimarts en una primera presentació de la novel·la a la seu de l'editorial, acompanyat per l'editor Lluís Pagès.

Els dos protagonistes, mossèn Morell i el revolucionari Pous, estan inspirats en dos personatges reals que Juan Cal coneix bé: el dissenyador gràfic lleidatà Enric Crous i el sacerdot Josep Maria Llorens. Els dos van fugir de Lleida en condicions similars a les relatades en la novel·la, i van coincidir a Montauban, com també va ser real l'amagatall de la col·lecció del Louvre en aquell petit raconet occità, amb la Mona Lisa com a una de les obres amagades del pillatge bèl·lic. Juan Cal va col·laborar en l'edició de les Memòries d'Enric Crous, i aquí es va començar a gestar la idea de la novel·la. “Crous descriu com va obrir una caixa de fusta i va treure la tela de la Mona Lisa, i va descobrir el detall de la petita esquerda que té en un dels ulls”, va explicar. Amb aquest material inspirador, i amb una extensa feina de recerca i documentació, Cal ha ideat una trama imaginària que inclou la tragèdia de l'exili, el cansament de la guerra, i l'esperança a través de l'amor i l'art. La forma de treballar l'escriptura de Cal l'ha portat, a més, a visitar diverses vegades Montauban, per familiaritzar-se amb els escenaris tant a l'estiu com a l'hivern, la tardor i la primavera. I la recta final de l'escriptura la va fer tancant-se durant unes setmanes a Cotlliure, “a pocs metres del cementiri on hi ha la tomba d'Antonio Machado”.

Milenio distribuirà la novel·la, en castellà, a tot l'Estat espanyol, a Mèxic i altres països d'Amèrica Llatina. Cal, mentrestant, ja treballa en una segona obra, aquesta més oberta a les referències personals i autobiogràfiques, amb una trama sobre el narcotràfic a la seva Galícia natal. “Per edat [té 58 anys], em tocava que la meva primera novel·la fos de maduresa, però ara en la segona estic obert a incloure-hi elements més pròxims.”