El lladre del Palau

Ascens i caiguda de Lluís Millet, el respectat president del Palau de la Música que durant anys s'ha fet d'or ficant la mà a la caixa de l'entitat

Al mes de febrer de l'any pas­sat dos ins­pec­tors de l'Agència Tri­butària es van pre­sen­tar per sor­presa al Palau de la Música Cata­lana per fer una ins­pecció comp­ta­ble del patro­nat que ges­ti­ona la ins­ti­tució, ja que havien detec­tat rein­te­gra­ments mili­o­na­ris sense jus­ti­fi­car d'alguns comp­tes cor­rents. Sense ser cons­ci­ents de l'abast de l'ope­ració, aquests dos ins­pec­tors d'Hisenda aca­ba­ven d'obrir la caixa dels trons que un any després ha fet escla­tar el escàndol econòmic més gran detec­tat en una ins­ti­tució cul­tu­ral del país. I el que és més greu i sor­pre­nent: començaven a des­ta­par les mar­tin­ga­les i abu­sos del qui durant trenta anys va ser el pre­si­dent de l'enti­tat i pro­hom de la cul­tura, Fèlix Millet, que no ha tin­gut mes remei que con­fes­sar el que ha dei­xat el país per­plex. Durant anys va ficar la mà a la caixa del Palau per al seu gaudi par­ti­cu­lar, ja sigui refor­mant-se la tor­reta de segona residència que té a l'Amet­lla del Vallès o anant de viatge amb tota la família a hotels i des­ti­na­ci­ons de super­luxe. Per fer-ho, Millet va tenir sem­pre la com­pli­ci­tat i col·labo­ració de l'home que era la seva mà dreta i exer­cia de direc­tor admi­nis­tra­tiu del Palau, Jordi Mon­tull. Mon­tull no només ha subs­crit i assu­mit com a seva la con­fessió de Millet, sinó que ha anat més enllà i ha reve­lat les tram­pes que feien ell i el seu cap per evi­tar que els enxam­pes­sin, com ara que es feien fer fac­tu­res fal­ses per jus­ti­fi­car sor­ti­des de diners injus­ti­fi­ca­bles. Millet orde­nava i Mon­tull dis­po­sava i s'enduia una part del pastís, sem­pre la més petita. Tots dos van con­ver­tir la gestió del Palau en el seu negoci par­ti­cu­lar i van arri­bar a mun­tar soci­e­tats paral·leles a través de les quals van con­ti­nuar fent de san­go­ne­res de la ins­ti­tució amb ope­ra­ci­ons immo­biliàries i infor­mes ine­xis­tents. Millet i Mon­tull tenien la mà tant llarga que fins i tot dis­po­sa­ven de diners de la fun­dació per pagar comis­si­ons, incen­tius i pre­mis mili­o­na­ris a mem­bres de l'equip direc­tiu i tre­ba­lla­dors a canvi de la seva lle­ial­tat. Per posar un exem­ple, amb ocasió de la cele­bració del cen­te­nari del Palau de la Música i després d'obte­nir un finançament extra­or­di­nari per part de les admi­nis­tra­ci­ons, empre­ses i mece­nes, Millet va deci­dir recom­pen­sar l'esforç extra­or­di­nari de deter­mi­na­des per­so­nes del comitè direc­tiu amb plu­sos extres mili­o­na­ris. El pri­mer se'l va con­ce­dir a ell mateix per valor de gai­rebé 700.000 euros, el segon, d'una mica més de 250.000 euros, el va donar al seu còmplice Jordi Mon­tull i el ter­cer, per valor de 100.000 euros, a l'ales­ho­res direc­tora gene­ral de l'enti­tat, Rosa Gari­cano. La pràctica de paga­ment d'incen­tius, comis­si­ons o pre­mis va ser habi­tual durant el man­dat de Millet i sem­pre hi havia una excusa per con­ce­dir-los, ja fos per la cap­tació de nous mem­bres o pel sim­ple fet de caure bé al pre­si­dent. Cap dels recep­tors d'aquests incen­tius, molts d'ells pro­fes­si­o­nals jubi­lats o mem­bres de l'exjunta direc­tiva, mai no van aler­tar d'aquesta pràctica poc orto­doxa, tenint en compte que la quan­ti­tat que fos, sem­pre la cobra­ven en efec­tiu. Millet ha admès que va arri­bar a auto­rit­zar a pagar plu­sos a algu­nes vídues de direc­tius morts «per tal que que­des­sin pro­te­gi­des». Pre­ci­sa­ment va ser l'ús de diner en efec­tiu que va posar en guàrdia l'Agència Tri­butària al febrer de l'any pas­sat. Al cap de pocs dies es van fer rein­te­gra­ments per valor d'1,7 mili­ons d'euros de comp­tes de la fun­dació en bit­llets de 500, que estan sot­me­sos a un con­trol i segui­ment quan es mouen en quan­ti­tats com aques­tes. Els ins­pec­tors d'Hisenda van recla­mar fac­tu­res que jus­ti­fi­ques­sin sor­ti­des igual­ment milionàries dels comp­tes de l'enti­tat del 2003 i com que no tenien res, Millet i Mon­tull van recórrer a empre­ses col·labo­ra­do­res que es van ave­nir a fer fac­tu­res fal­ses amb data d'aquell any. El mes de sem­bre pas­sat i després de detec­tar l'engany, l'Agència Tri­butària va posar el cas en conei­xe­ment de la Fis­ca­lia de Bar­ce­lona que va pre­sen­tar una que­re­lla con­tra cinc exdi­rec­tius de l'enti­tat, entre ells Millet, Mon­tull, l'exdi­rec­tora gene­ral i dues per­so­nes més que pro­ba­ble­ment són l'exin­ter­ven­tor de la fun­dació i el secre­tari de l'Orfeó.

Fèlix Millet va fer i des­fer al seu aire abu­sant de la con­fiança dels socis, admi­nis­tra­ci­ons, empre­ses i mece­nes que inte­gren la Fun­dació Orfeó Català-Palau de la Música. I ningú no va des­co­brir l'engany mal­grat que la ins­ti­tució havia de pre­sen­tar, des del 2001, cada any, un informe dels comp­tes audi­tat per una empresa externa. Aquesta empresa, Gabi­nete Técnico de Audi­toría i Con­sul­toría SA, sem­pre va cer­ti­fi­car com a bons els números pre­sen­tats per la ins­ti­tució davant de la direcció gene­ral de Dret i Enti­tats Jurídiques del Depar­ta­ment de Justícia, que actua de pro­tec­to­rat i exer­ceix el con­trol admi­nis­tra­tiu de les fun­da­ci­ons pri­va­des. Ara, tot­hom s'estira els cabells i no s'explica què i qui va fallar. El jut­jat haurà de deter­mi­nar-ho.

Salvat de la presó

Amb aquesta escandalosa confessió, l'expresident de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música ha perdut el seu prestigi però ha evitat entrar a la presó provisionalment, tal com segurament hauria demanat la fiscalia, quan hagués anat a declarar davant del jutge. El fet d'haver dipositat 1,6 milions d'euros al jutjat per reparar el dany, també ajuda. Fèlix Millet ja va estar empresonat pel cas Renta Catalana, als anys 80 i, amb sort, pot esquivar-la en el cas Palau. La instrucció d'aquest cas pot allargar-se un parell d'anys; el judici, un any més, i la sentència ferma, dos anys més. A la Model hi ha un geriàtric, però si Millet, que ara té 73 anys, al·lega problemes de salut, ni ensumarà els barrots.

Tot queda en família

A la carta dirigida al jutge en què confessen haver-se embutxacat grans quantitats de diners del Palau, Fèlix Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull, volen evitar esquitxar els seus familiars i asseguren que no estaven al corrent de les irregularitats. I és que no només van contractar familiars per a la gestió del Palau sinó que també són a les empreses a les quals admeten que van desviar fons públics i privats del Palau. La filla de Millet, Clara, i la de Montull, Gemma, tenien càrrecs en aquesta institució: la primera, era responsable del departament d'expansió internacional i, la segona, directora financera. I les respectives dones consten en les empreses aparador: Aisen, Aurea Rusula i Bonoima.

Amic d'Aznar

L'any 2003, Fèlix Millet va incorporar-se al patronat de l'Institut Catalunya Futur, la branca catalana de la Fundación para el Análisis i los Estudios Sociales (FAES) que presideix l'expresident del PP José María Aznar. Aquell mateix any, la Fundació Orfeó Català va rebre un increment de tres milions d'euros de la subvenció del Ministeri de Cultura del govern espanyol, presidit pel mateix Aznar. Millet té un llarg currículum com a president de fundacions i entitats de reconegut prestigi, com ara Agrupació Mútua o el FC Barcelona, del qual fins divendres passat era vicepresident. Ha rebut diverses distincions, entre les quals la Creu de Sant Jordi el 1999, que ara el PSC reclama que retorni.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.