Tres novel·les ben diferents: un premi, un clàssic i una ucronia

Alejandro Palomas (Barcelona, 1967) ha guanyat amb la seva setena novel·la, Un fill, el darrer premi Ruyra de narrativa juvenil que publica La Galera dins la col·lecció Bridge, dedicada al gènere crossover. El protagonista és el Guillem, un nen introvertit i fràgil, però amb un somriure permanent i un enteniment per sobre del que li pressuposen el seu pare en crisi, una mestra que intueix el conflicte que viu el nen i la psicòloga que el tracta. La mare del Guillem hi és i no hi és..., però sí que hi són les emocions que busca transmetre Palomas sobre les relacions de família en un sentit ampli, universal.

L'editorial Sidillà presenta el tercer títol de la col·lecció Illa Roja, Pèl de panotxa, un clàssic de Jules Renard (1864-1910), ara traduït per Antoni Clapés. El protagonista és un nen pèl-roig que les passa magres a la França rural de finals del segle XIX. Una història amb ironia i lucidesa narrativa formada per 48 peces independents que s'allunyen dels estereotips edulcorats. Renard hi va abocar les frustracions més íntimes, perquè el Panotxa és un alter ego seu reconegut; un precursor d'Édouard Louis i la seva recent Adéu a l'Eddy Bellegueule, sense el component de marginació homosexual, en el cas de Renard.

I un best-seller: La república pneumàtica. Ball de serps, de J. Valor Montero (Barcelona, 1965) i publicat per Cruïlla. És una ucronia, la recreació d'un fet o etapa del passat que no va passar, però podria. El romà Titus Livi ja va aplicar aquest recurs fa dos mil anys. I precisament l'obra està ambientada a l'Antiga Roma, on treuen profit de la màquina de vapor que va inventar Heró d'Alexandria i els romans viatgen amb trens i volen amb dirigibles. La trama d'aventures la protagonitza el jove Marcus, que ha d'alliberar el seu pare, empresonat injustament a Barcinomagma. Tres obres, tres gèneres, tres encerts.