Pep Cortés reviu l'Ovidi a la Universitat d'Alacant

Ara fa vint que Ovidi s'agafava unes llargues vacances. Ell marxà, però no així el seu record, memòria i obra. El seu compromís i treball van convertir l'artista alcoià un referent en la defensa dels drets i les llibertats del País Valencià, de la llengua i la cultura, però també de les persones i de la seua dignitat.

Els homenatges a aquesta figura cabdal, que ha sigut un referent per a tota una generació i que també ho està gent per a una altra de més jove, es multipliquen hui arreu del país, encara que no amb la mateixa intensitat ni implicació a una banda i l'altra de la Sénia.

A Alacant, a la Universitat, l'encarregat de recordar-lo, de fer-lo viure per un dia, ha sigut un gran amic seu. Pep Cortés, tres anys més jove que l'Ovidi, alcoià també i un actor que com l'artista homenatjat, va haver de buscar-se la vida a Barcelona, “allà on sí que teníem oportunitats”,

El públic ha omplit de gom a gom l'Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres, per veure de primer el documental, Ovidi, crònica d'un artista, per a tot seguit escoltar d'una manera sentida i propera en la veu de Pep Cortés qui era l'Ovidi. “Era eixe alcoià que ha deixat una empremta tant profunda, que vint anys després, els enemics de tot allò que defensava i pel que lluitava, encara s'esveren i l'ataquen com feres ferotges, com fa pocs dies a les Corts”, ha dit l'actor.

Cortés també ha parlat de Teresa, “la boja”, que tant va conéixer l'Ovidi; de les dificultats que va passar en la seua infantesa i de la seua determinació; del seu optimisme i també dels seu pessimisme; de quan els dos, a Barcelona, “sopant parlàvem del País Valencià: no hi ha res a fer, deia”; de com anava perdent la veu, però no el bon humor.

Però si en alguna cosa reconeixem Ovidi és en els seus textos, els mateixos que Pep Cortés ha declamat a la Universitat d'Alacant. “Ovidi, no cantava a l'amor com Camilo Sexto, Ovidi va triar un camí compromés, Ovidi, quan cantava, volia dir i deia moltes coses, les explicava, perquè s'entengueren”, ha afirmat l'actor, que no ha pogut evitar la comparació entre dos alcoians.

Els poemes i les cançons que havien nascut al cap d'Ovidi, que Pep Cortés s'ha tret de l'ànima i que han brollat per la seua boca, han embadalit els assistents, fins a arribar a “Les meves vacances”, el testament vital que ens recorda que Ovidi sempre estarà entre nosaltres.

Cortés ha guardat per al final un regal molt especial: un dels primers textos del seu amic, però que no va gosar enregistrar mai, fins al final i que va ser la darrera cançó que va gravar, “El meu poble Alcoi”. “D'aquesta cançó en va fer moltes versions, però jo tinc la primera de totes”, i tal com raja, a capella, sense cap pudor, amb un auditori entregat, Cortés l'ha regalada a l'auditori. La primera i última cançó de l'Ovidi Montllor.