Fastuositat feta a mida

Va haver-hi un temps, entre el final de la psicodèlia i l'arribada del punk, que la música rock va desenvolupar unes dreceres per territoris barrocs, que alguns van voler etiquetar amb adjectius com simfònic, progressiu i d'altres de sort pitjor. Grups com Pink Floyd, Genesis, Yes i companyia van oferir unes cançons inacabables, farcides de preciosismes i d'una grandiloqüència gairebé paròdica. Què n'ha quedat? Els records dels concerts, la imatge del sostre de l'habitació de casa dels pares convertit en un paradís de llunes i gnoms, i els solos interminables dels solistes, entre els quals Rick Wakeman, envoltat dels seus teclats, un dels cavallers d'aquell reialme intermedi.

The six wives of Henry VIII i The myths and legends of king Arthur and the knights of the round table varen ser, com el seu mateix nom indica, discos mítics del període. Signats per ell 1972 i el 1975 representen la grandiositat d'unes bandes sense frens i amb pressupost, que Wakeman havia convocat després del seu prestigi amb Yes, dels magnífics primers discos de David Bowie i de ser el piano celestial del Morning has broken de Cat Stevens.

The six wives of Henry VIII va ser el debut com a solista del britànic, que va utilitzar alguns dels companys de Yes, com ara Steve Howe, Chris Squire, Bill Bruford i Alan White. Va ser un èxit per la seva barreja de folk cèltic. Van explotar una via conceptual, que Wakeman repetiria amb Journey to the centre of the earth i, sobretot, amb The myths and legends of king Arthur and the knights of the round table. Ara la mateixa A&M els reedita amb una barreja quadrifònica en DVD. Resulta estrany que en uns setanta tan marcats per la lletjor, la voluntat d'oferir treballs ben acabats tingués recompensa. La gent començava a comprar equips estereofònics de qualitat. I a fe que encara sonen bé.