Arrasen el jaciment d'ous de dinosaure de Coll de Nargó

De la nit al dia, un patrimoni cultural de 69 milions d'anys ha desaparegut. La zona visitable del jaciment d'ous de dinosaure més gran recuperat mai a Europa ha estat objecte d'un atac premeditat en el qual s'ha destrossat la vintena d'ous que s'hi exhibien des del 2008.

Dimarts passat a la tarda, Àngel Galobart, cap del grup de recerca de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, va anar a fer-hi una visita, advertit que el jaciment estava malmès. “S'han dedicat, amb paciència i perseverança, a trencar tots els ous, encastats a la pedra. Un per un”, ha explicat Galobart. I hi afegeix: “Els ous han estat descalçats, trencats, i les restes, escampades per tot el jaciment. No tenim cap indici de qui ha pogut ser-ne l'autor.” L'espai està situat a uns deu quilòmetres de Coll de Nargó, senyalitzat i a l'aire lliure. La zona visitable del Mirador del Cretaci inclou, separades per passarel·les, tres àrees: on fins ara s'hi podien observar els ous, la de petjades de dinosaures i la de restes vegetals. L'atac es va concentrar solament a la zona dels ous, descoberts el 2004 per l'entitat Amics dels Dinousares de l'Alt Urgell. A tota l'àrea existeixen uns 450 nius de dinosaure, però la majoria es troba en jaciments fora de l'abast del públic. Els ous destrossats pertanyien a l'espècie dels últims dinosaures, els sauròpodes. “Precisament per aquesta abundància, ens vam poder permetre el luxe d'exhibir-ne alguns amb finalitats divulgatives”, ha assenyalat Galobart.

Fa dos anys, a pocs metres de l'atac de dimarts, un veí de la zona va robar un fòssil d'esquelet de vertebrat, que els paleontòlegs estaven a punt d'extreure. Finalment, va ser retornat en fragments i l'autor de l'espoli condemnat a pagar, solament, 90 euros de multa. “És molt difícil protegir aquest tipus de jaciments, perquè ocupen molt d'espai a l'aire lliure. A més, tampoc ens hem trobat amb casos com aquests des que als anys setanta venien arqueòlegs d'altres bandes d'Europa i s'ho emportaven, perquè el marc legal no els protegia”, han explicat fonts de l'institut. Actualment, tot el jaciment està en tràmit de gaudir de la màxima protecció jurídica, la declaració de bé cultural d'interès nacional. El Departament de Cultura ja ha presentat denúncia als Mossos d'Esquadra. El director de l'ICP, Salvador Moyà, ha comparat l'atac amb els dels gihadistes contra el patrimoni iraquià. “És totalment inadmissible. Com si haguessin malmès el pantocràtor de Taüll.”