novel·la
lluís llort
Els vuit magnífics
Ramon Erra es mou pels marges. Discret, personal en el fons i en la forma del que escriu, curós i exigent, treballador, amb tècnica i bon gust. Nascut a Vic el 1966, viu entre el Lluçanès i Canet de Mar. Fa classes a l'escola d'escriptura de l'Ateneu Barcelonès, i els alumnes en surten del tot satisfets. Ha publicat llibres de viatges, de contes i novel·les. Sempre amb una empremta gratament identificable que, tot i això, millora i modifica. De les seves obres en destaco les narracions de Pólvora del quatre de juliol i la novel·la Desfent el nus del mocador. Com qui no vol la cosa, ja acumula quatre premis, el darrer, el Marian Vayreda, per la novel·la Far West gitano.
La peculiaritat més destacada de la seva obra és l'enorme capacitat que té Erra per escoltar, retenir i transcriure el registre oral. I la molt admirable tècnica que hi aplica per mostrar aquesta oralitat sense forçar l'estil, sense demanar cap extra al lector, que engoleix la narració amb facilitat i plaer. I, així, ens porta d'aquí cap allà, com gitanos en ruta. Perquè la novel·la és això, un al·legat en favor d'una llibertat pretèrita i d'un col·lectiu marginat secularment.
“Tots plegats eren set, comptant-hi el gos. Els set magnífics”, ens explica el narrador, que en general és el Ramonet, el protagonista, però no sempre. I aquests set magnífics són ell; la seva dona, Celos, que hauria preferit no convertir-se en itinerant; la filla adolescent de tots dos, Mariüla, embarassada i excusa per emprendre el camí cap a Saragossa, on la volen fer avortar; l'espavilat fill de dotze anys, Ivan; la germana del Ramonet, la Tati (Tatiana), que ha vingut des de Nimes, on viu, per apuntar-se a l'aventura nostàlgica; el gos Alain, i un jove fotògraf, Simó, que s'afegeix a la família, s'enamora de la Mariüla i es decideix a fer un reportatge sobre ells. També cal destacar dos personatges més, el pare del Simó, un home barbut i sorrut, i una mena d'hostalera argentina que coneixen pel camí, l'encantadora Vilma.
Fart de viure a la Barriada (localitat o zona simbòlica), el Ramonet, gitano d'origen francès, decideix vendre la parada de roba, comprar a Figueres un camió desgavellat i iniciar la ruta: “La seva idea de cara al gran viatge era practicar la subsistència, la tradicional, la dels seus avantpassats que fumaven en pipa, que seien al marxapeu de la caravana. Caçar conills amb una saca i un tronc. Matar ànecs a pedregades. Menjar fruits que donen els arbres. Les herbes de les vores dels camps. Espàrrecs de marge. Pescar. Com els manouche de tots els temps.”
I també hi llegim: “Endavant. I vinga plataners, senyals de trànsit, asfalt. Semblava que no sabien on anaven, però el Ramonet tenia un indret ficat al cap. Anaven cap a una posteritat al revés, a recordar el futur, portava la família a no caure en un abisme. O a caure-hi de quatre grapes.”
I encara: “Zíngars, bohemis, hongaresos, roms; grecs catalans, flamencs, egipcians, gitanots. Aaaixò. Gitanots, som, som... però aviat ens haurem extingit. Com a nòmades, com a rondaires, com a persones que vivim a l'aire lliure. Tot ha canviat tant, es lamentava mentre anava accelerant, tot és tan artificial.” L'estil i la sensibilitat de Ramon Erra sí que no ho són, d'artificials, són d'una naturalitat bella i d'una treballadíssima i aparent simplicitat. Sent darrere de cada mot, però mai davant, Erra és el vuitè magnífic.