Dibuixar un quadre, pintar una historieta

El còmic és un mitjà híbrid amb herències literàries que fan que, contemporàniament, per justificar que la historieta és també un mitjà d'alta cultura, se l'anomeni novel·la gràfica. Les vinyetes també beuen, especialment, del cinema, amb el qual comparteixen la data de naixement i coincideixen en moltes qüestions de llenguatge i tècniques com ara els enquadraments, els raccords, la mirada subjectiva, els plans... Però per la qüestió de plasticitat, el còmic i la pintura sempre han estat emparentats tot i les grans diferències. Difícilment, el sentit narratiu d'un còmic es pot transferir a un quadre i amb llapis es treballa de manera diferent que amb pinzell. No obstant, el còmic ha estat l'escola d'alguns pintors. Montesol sempre ho ha reconegut així.

Però malgrat les diferències, són innegables els punts de trobada entre la historieta i la pintura. I així ho recull el llibre La pintura en el cómic d'Asier Mensuro i Luis Gasca, un veterà de l'estudi de la cultura popular i autor de Los cómics en España, un dels primers llibres teòrics a l'Estat espanyol sobre el tema amb una portada original que contenia una imatge realitzada pel català Enric Sió, autor que precisament va transitar entre el món de la historieta i la pintura.

La pintura en el còmic té una estructura clàssica de llibre d'història de l'art. Fa un recorregut cronològic per les diferents etapes de l'art en les quals encabeix les interpretacions que s'han fet d'aquests períodes. El llibre compara el còmic amb la pintura que pren de referència i, així, podem contemplar El crit, d'Edvard Munch, al costat d'una vinyeta de Gilbert Shelton en què un dels Freak Brothers es transforma en la figura protagonista del quadre del pintor noruec.

També es fa esment de la pintura pop, que va transgredir el llenguatge i els missatges procedents del còmic incorporant-los a la pintura i, sobretot, el llibre està obert a reflectir l'univers paròdic del còmic en relació amb la pintura, sobretot pel que fa a la historieta d'humor.

No només hi ha referències explícites a una determinada pintura, l'obra recull també historietes inspirades en un estil concret o inscrites per naturalesa pròpia a corrents pictòrics. Hi ha un còmic expressionista, com també, un còmic d'influència pop o minimalista. També s'apunten obres pictòriques que anys abans de crear-se el còmic van influir en el naixement d'aquest llenguatge. Goya és un dels autors que més es destaquen en aquest aspecte. Les seqüències dels seus gravats eren còmics avant la lettre.