Som una ‘road movie'

Les nostres dues grans tradicions literàries comencen amb un viatge: Adam i Eva són expulsats d'un paradís que sempre enyorarem, Ulisses abandona la llar per anar a la guerra i hi torna després d'una llarga odissea. L'expulsió és dramàtica i implica una refundació (com en el cas de Noè i Mad Max), la mort (Anna Karènina, Thelma i Louise) i la tornada després d'una transformació (Little Miss Sunshine, el ratolí del camp que viatja a la ciutat).

El camí o la carretera representen els obstacles que cal superar i que ens permeten superar-nos a nosaltres mateixos. Aquest és el significat del tao xinès i del do japonès, que tant poden aplicar-se a la filosofia (el Daodejing del taoista Laozi) com a les arts marcials (judo, aikido). El personatge que interpreta Clint Eastwood als westerns arriba de mica en mica a aquesta transformació interior després d'una sèrie de peripècies pròpies de la novel·la picaresca. Més a prop nostre, Escrivá de Balaguer va proposar a Camino una utilització fonamentalista del mateix concepte. A partir de mitjan segle XX, hem vinculat la carretera amb la llibertat (Jack Kerouac), el perill (Easy Rider) i la mort (Into the Wild). La carretera pot tenir variants criminals (Bonny and Clyde), sexuals (Y tu mamá también) i apocalíptiques (Cormac McCarthy).

La road movie és la història més vella de totes les que es fan i es desfan. En un sentit lax, són road movies la travessia del desert i la navegació del Titanic, els periples de Sindbad i Phileas Fogg, les caminades de Charlot, l'odissea de Kubrick, el viatge sense alè de Jean Seberg i Jean-Paul Belmondo, la gran escapada de Steve McQueen, els diaris de motocicleta del Che Guevara, el naufragi de Robinson, el pelegrinatge a Sant Jaume, la llarga ruta de Mentre agonitzo, la recerca d'El Dorado, el viatge al final de la nit, el riu d'Apocalypse now, la quest del Quixot, les aventures a Lil·liput, l'Apol·lo XIII, el viatge a l'interior de la ment, el bucle del coiot que persegueix incansablement el roadrunner. No és casual que la millor història sobre el matrimoni sigui Two for the road (1967), de Stanley Donen, que narra el viatge que emprenen Audrey Hepburn i Albert Finney –ple d'aventures, ple de coneixences–, al començament fent autostop i al final en un cotxe familiar. Guillamino ho ha establert amb exactitud: “La vida són tres baixades, dues corbes tancades i una bona pujada.”