Tinc un somni

Com deien dues gran icones del segle XX, Martin Luter King i Björn, Benny, Agnetha i Frida (aquests quatre en realitat eren un de sol que es deia Abba) “I have a dream”, tinc un somni, que, no ens enganyem, és un element fonamental per anar a parlar amb psicoanalistes.

Doncs això, vaig somiar que els polítics, esperonats per les enquestes i per les xifres que marquen els índexs de lectura i que em sembla que demostren que la meitat del país fuig dels llibres amb el mateix vigor que mira d'escapar-se de baixar la brossa cada vespre, van decidir posar fil a l'agulla i mirar de millorar aquests resultats més aviat patètics.

Cal fer un pla per al foment de la lectura, van exclamar amb joia i decisió. Però si tenim en compte que els polítics també són ciutadans, vol dir que a la meitat també li surt urticària quan li parlen de llibres, excepte quan s'acosta Sant Jordi, que aleshores demanen als seus caps de premsa que preparin llistes adients amb una mica d'assaig, un clàssic, una novel·la d'actualitat i els més agosarats inclouen fins i tot l'últim de poesia del Joan Margarit.

Houston, tenim un problema! Com podem fer un pla per al foment de la lectura si nosaltres mateixos no saben què és un llibre? I, a més, cal que sigui una cosa impactant, que doni titulars de diari, fotografies, i si pot ser vots de la cultureta, molt millor. I es tanquen tots a pensar.

Coneixeu algú famós que llegeixi? Sí, diu un, jo conec el Vargas Llosa. No, aquest no, que no és català i ens fot canya als diaris. Jo conec el Pere Tàpias, que es veu que llegeix un poema cada setmana. No, ha de ser algú més transversal. Doncs jo tinc un amic que coneix el Lluís Homar. Aquest tampoc, que només surt al teatre i si els índexs de lectura són baixos els d'espectadors de teatre són per plorar. Per cert, em sembla recordar que el Pep Guardiola es va llegir una vegada Els ponts de Madison i crec que també se sabia de memòria un poema del Martí i Pol.

Exclamació unànime de victòria. El Pep Guardiola, és clar, un famós del Barça que llegeix. Ja ho tenim. I com és que no se m'ha acudit a mi?, pensa el màxim dirigent. Posem fil a l'agulla. Ja ho estic veient. El Pep Guardiola amb la samarreta del Barça, llegint el premi Sant Jordi, mirant a la càmera i pronunciant una frase plena d'enginy del tipus “Si us lleveu ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, tindreu més temps per a llegir bons llibres.” Perfecte. Som uns genis. I quan ja tenen a la mà el telèfon i comencen a marcar el número de l'entrenador, el veuen aparèixer a la tele del despatx. Una veu en off diu. “El Bayern de Munic acaba de fer oficial el fitxatge de Pep Guardiola com a entrenador per tres temporades.”

Ohhh, ens hem quedat sense un magnífic pla per al foment de la lectura! Què farem ara?