festa i alguna cosa més
bienve moya
Les arts i la festa
El que importa
és que el professional sigui un veritable actor, cantant, gestor, etcètera, que coneix el medi i hi actua adequadament. En l'art, com en la festa, només hi ha una mesura, la qualitat de la creació
L'home és art (creador de mites, símbols, litúrgies). La festa és una creació artística col·lectiva on hi intervé la plàstica, la dramatúrgia, la poesia, l'esforç físic (els jocs i els esports)… tot en un totum revolutum regulador i creador de temps humà. Els símbols de la festa són les pròpies activitats a través de les qual es concreta la seva misse en scène, per tant són símbols funcionals necessaris perquè es creï temps i moviment. A través de l'estat de festa de l'home, el símbol esdevé realitat: saltar per damunt del foc és una simple mostra de valentia o vitalitat física, després, a través d'un procés cultural, esdevindrà ritual per purificar el cos o per allunyar els mals esperits, més endavant, oblidat aquest significat màgic pot arribar a adquirir fins i tot un valor ètnic.
La festa és un espai lliure, amb una estructura dramàtica sense constrenyiments individuals, un espai-temps per exercir l'art en estat pur: crear, modificar, moure's, cuinar, mostrar qualitats sensibles i d'esforç físic. En una festa concorren tres període, com a mínim: la preparació, l'execució i la rememoració. En cada un d'aquests tres períodes hom hi pot exercir alguna de les activitats artístiques mencionades en el paràgraf anterior. En la preparació es mostra actiu l'art creatiu: cal pensar la pròxima diada, com serà, què s'haurà d'adequar, caldrà elaborar el guió puntual anual; caldrà, també, elaborar, restaurar o substituir tot aquell material físic que s'hagi d'utilitzar per a l'atrezzo, des de la fusta per a les humils fogueres fins al vestuari i l'escenografia pública per adequar carrers o places on transcorrerà l'activitat. En l'execució hi tindrà el màxim protagonisme el geni interpretatiu dels executants (els festers) i la capacitat logística dels encarregats de l'espai escènic. En la rememoració altre cop entraran a relluir les capacitats literàries i memorialístiques dels mantenidors per traslladar l'entusiasme i la informació d'una temporada a la següent.
Caldrà tenir en compte, però, que un excés d'intervenció en la festa de mercenaris professionalitzats pot coartar aquestes qualitats: la intervenció d'intèrprets professionals de la música, per exemple, coarta els qui poden creure's que no saben cantar perquè no arriben a interpretar a la manera dels professionalitzats, etcètera. Un excés de vigilants contractats pot portar a desinteressar-se pel propi ordre necessari per celebrar.
A partir d'aquí la festa perd espontaneïtat, perd incumbència. Malgrat tot, administrats sàviament i establint uns tempus adequats, aquests espais per a mercenaris, no tan sols poden ser beneficiosos per a l'espontaneïtat dels festers, sinó que, contràriament, poden actuar d'estímul per millorar la qualitat artística de la festa, que sens dubte redundarà en l'autoestima per allò que se celebra. Cal tenir molt en compte que al llarg dels anys s'han creat oficis especialitzats a servir la festa, des de manipulacions de paper i plàstics fins a tècnics de sonorització.
El que importa és que el professional sigui un veritable professional, un actor, cantant, gestor, etcètera, que coneix el medi i hi actua adequadament, i aquest adequadament conté sobretot la condició de qualitat real, no només qualitat mediàtica. De fet, en l'art, com en la festa, només hi ha una mesura, la qualitat de la creació. Això tenint en compte, sempre, la intensitat d'allò que n'esperem, el grau d'expectació que hi dipositem.