Un dilema artístic

Un any després de presentar l'aventura prehistòrica d'El primer heroi, l'escriptor i periodista garrotxí Martí Gironell (Besalú, 1971), col·laborador habitual d'El Punt Avui, publica Strappo, una novel·la sobre l'espoli del romànic català en les primeres dècades del segle XX i centrada, concretament, en el cas de les mil·lenàries pintures murals de l'absis central de l'església de Santa Maria de Mur (Pallars Jussà). En un context en què van confluir l'absència de protecció legal d'aquest patrimoni i el seu incipient descobriment per part dels grans marxants d'art internacionals, aquestes pintures van ser arrancades el 1919 amb la tècnica de l'strappo per l'expert italià Franco Steffanoni –per encàrrec de l'antiquari Ignasi Pollak, a les ordres de l'industrial i col·leccionista Lluís Plandiura– i adquirides dos anys després en una subhasta a Nova York pel Museu de Belles Arts de Boston , on encara es conserven.

Aquell espoli va ser perpetrat per “personatges sense escrúpols”, que es van aprofitar de la ignorància i la misèria en unes oblidades parròquies pirinenques que preferien vendre aquest “art lleig”, com el veien molts parroquians a l'època, per poder restaurar unes esglésies en ruïnes. Però també va ser també un toc d'alerta perquè prohoms com ara Joaquim Folch i Torres –i abans Puig i Cadafalch, de qui es descriu la seva pionera expedició a la vall de Boí, el 1907–, veiessin la necessitat urgent de preservar les pintures romàniques del Pallars i la vall de Boí, també arrancant-les del seu lloc d'origen amb la tècnica de l'strappo, per exposar-les més tard al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Strappo planteja, per tant, un dilema artístic i moral: arrencar unes pintures que pertanyien al poble per conservar-les o per negociar amb elles, ja sigui “per la tenacitat d'uns o per la cobdícia d'altres”. Un “dilema hamletià” que Gironell emmarca en “una aventura, amb intrigues, enganys, especulacions i també grans dosis d'heroisme”, fent dinàmics salts temporals entre el segle XX i el segle XII, a l'època en què es van pintar els frescos de Mur, per explicar el context en què va néixer aquest art destinat a divulgar la paraula de Déu entre una feligresia analfabeta i impressionable. Com sempre ha fet, des d'El pont dels jueus (2007), Gironell utilitza una ficció ben documentada per “reivindicar capítols de la nostra història que diuen molt de nosaltres i són poc coneguts”. Tornant al dilema de base, Gironell ho té clar: “Crec que les obres d'art que s'han fet al territori s'hi han de quedar, però s'ho ha de creure la gent del mateix territori”, diu l'autor, que n'ha trobat un bon exemple en Noemí Nus, guia de Santa Maria de Mur, on des del 2008 hi ha una rèplica dels frescos.

Strappo és una de les grans apostes de ficció d'Edicions B, que n'ha fet un gran llançament simultani en català i en castellà, amb una edició en tapa dura i una coberta amb vernís texturat que mostra el Crist de Santa Maria de Mur i dóna la sensació de tocar l'original. També a les portadelles dels capítols apareixen diferents fragments de la pintura, com un puzle que es resol al final del llibre.

Pepe Serra, director del MNAC –on es conserva la gran col·lecció adquirida a un Plandiura tocat per la crisi del sucre–, ha prologat el llibre, que lloa pel nivell de detall i l'atractiu d'una trama que pot fer arribar el romànic català a un públic més ampli. La primera presentació de Strappo tindrà lloc aquest divendres a la llibreria 22 de Girona, en una tertúlia amb Guillem Terribas.